Home 40 Publicacions en CATALÀ 40 Entrevista sobre espiritualitat i nous paradigmes

Entrevista sobre espiritualitat i nous paradigmes

Arran de la meva estada a Colòmbia (el setembre i octubre de 2015), el diari El Espectador em va enviar un seguit de preguntes, que vaig respondre per correu electrònic. Com que vaig haver d’escurçar molt les respostes, ofereixo ara la versió íntegra del que vaig respondre. La versió curta publicada a El Espectador pot llegir-se a http://www.elespectador.com/entretenimiento/unchatcon/el-misterio-de-espiritualidad-articulo-592783

Leer este artículo en Castellano

1. Com neix el seu interès a aprofundir en temes com el creixement personal i l’espiritualitat?

Durant els meus anys d’adolescència i joventut neix com un anhel de tenir respostes als grans problemes que afrontem com a humanitat, la qual cosa requeria donar resposta prèviament a una pregunta fonamental: d’on venim i on anem? Això va fer còctel amb posicions que tenia en aquell temps que m’impedien experimentar una felicitat estable. Vaig anar avançant amb alts i baixos fins que vaig experimentar una profunda crisi existencial, cap als 27 anys. Vaig haver de confiar en recursos que es trobaven més enllà de les meves pròpies forces. Així vaig descobrir l’enorme poder transformador de l’espiritualitat. Treballar a la revista Athanor, que va ser bandera dels nous paradigmes, no va ser quelcom que vaig buscar; la vida mateixa m’hi va conduir. El bagatge són dotzenes d’entrevistes a personatges considerats capdavanters dels nous temps.

2. Per què els homes viuen tan separats de l’espiritualitat?

Bé, n’hi ha que viuen separats de l’espiritualitat i n’hi ha que hi viuen connectats. Però la separació de l’espiritualitat com a fenomen general obeeix a la falta de perspectiva que tenim respecte l’existència. Naixem en aquest món i ens habituem molt de pressa a ell, i de seguida creiem que és tot el que existeix. No obstant això, sap què?, quan tenim un somni a la nit de seguida ens hi habituem, també; donem per descomptat tot el que hi esdevé. No obstant això, en despertar el descartem sense problemes com el somni que ha estat. El somni dura poc; la nostra vida en aquest món dura més, però no més que un instant en comparació amb l’eternitat. Podem preguntar-nos: passo una mica de temps en aquest món, però la resta de temps on el passo? En altres dimensions el passem. És clar, també podem considerar que tot el que tenim és la nostra existència en aquest món. Però hi ha prou casuística per a considerar que això no és així; que érem vius abans d’encarnar i que seguirem vivint després de deixar el cos. La gent no pensa en aquestes coses perquè es creu tot el que passa, igual que quan està somniant creu que tot el que li passa al somni té una importància cabdal. Per això les persones en general tenen encara poc interès en l’espiritualitat. Amb l’espiritualitat ens contemplem com l’essència que transcendeix el que experimentem en aquest món.

47- Entrevista El espectador 002

3. Com aconsegueix l’ésser humà arribar a una veritable transformació interna?

La pregunta és bona, perquè el fet de plantejar la “veritable transformació” permet distingir-la de les indagacions merament intel·lectuals. En qualsevol cas, no és l’ésser humà el que aconsegueix aquesta transformació. Miri, amb la transformació hom desmitifica la seva individualitat. Ve a ser com que Quelcom, una mena de gran Intel·ligència, experimenta, comprèn i realitza alguna cosa a través nostre. Si l’ego humà s’apropia d’això, aquesta transformació queda profundament desvirtuada. Transformar-se implica rendir-se prou a aquesta Intel·ligència com perquè pugui donar-nos la benedicció de la seva companyia. Aquesta rendició no és possible sense una enorme humilitat, i aquesta humilitat difícilment és possible si hom no s’ha vist obligat a fer una imploració per tal que un Poder Superior el tregui d’un atzucac existencial. L’ésser humà es transforma quan comprèn vivencialment que sense el concurs d’aquest Poder Superior ell no és res. Jesucrist ho tenia molt clar; declarava que ell no era res sense el seu Pare.

4. Per què a les persones els atabala tant el futur i obliden viure el present?

Enllaço amb la resposta a la segona pregunta: perquè les persones s’identifiquen tant amb la seva experiència que per a elles tot el que els passi té una importància cabdal, de vida o mort. Així doncs, intenten anticipar el que els passi perquè sigui el més alegre o el menys dolorós possible. Ara bé, hom es pot desmaiar o dormisquejar durant 15 segons, i si en aquests 15 segons es veu perseguit per monstres la seva prioritat absoluta serà fugir-ne, perquè anticipa com seria d’horrible que l’agafessin. Hom no recorda que està desmaiat o adormit i que es despertarà. Si recordem que aquesta existència és provisional i demanem al Poder Superior que ens proporcioni els recursos que li són necessaris per a experimentar a través nostre, podem aclaparar menys, gaudir més del moment i tenir sorpreses agradables. Recordem també que ens despertarem d’aquest somni, ineludiblement. Intentem estar en pau ara per tal de “tenir un bon dia” després d’aquest somni en lloc de fer el trànsit al més enllà plens d’angoixa, cosa que equival a despertar-nos esglaiats a causa d’un malson.

47- Entrevista El espectador 003

5. Com podria definir l’existència?

Aquesta pregunta té molts nivells possibles de resposta. Si Déu És i nosaltres som part d’Ell, l’existència és el mateix fet de ser. A un altre nivell, l’existència significa sentir-se viu i conscient en qualsevol temps, pla o dimensió. I a un altre nivell, el de l’existència en aquest pla, l’existència equival a sentir-se viu i conscient entre dos lapses d’oblit, enmig dels quals hi ha oblits més petits, per tal d’aprendre més qui som en essència. Els dos grans lapses d’oblit són el que ens passava abans de néixer i el que ens passarà després de la mort; no ho sabem, i això ens permet implicar-nos amb més intensitat amb aquest pla. És com anar a veure una pel·lícula i creure’ns-la; és més emocionant que pensar tota l’estona “això és només una pel·lícula”. Ara bé, és bo tenir la consciència que es tracta d’una pel·lícula i poder rescatar aquesta consciència sempre que ens sembli oportú. Els “oblits més petits” són cada vegada que perdem la consciència de vigília, per desmais, per la son o per entrar en estats alterats de consciència. Això ens permet viure microvides dins de la vida i, potser, connectar amb altres jos en altres plans i dimensions; és un grandíssim enriquiment que escapa al nostre intel·lecte. Per sort, comptem amb el fil conductor de la memòria, que mentre estem en aquesta existència ens permet sostenir una coherència i aprendre de la suma d’experiències.

6. Nuevos paradigmas és el títol del seu últim llibre; a què fa referència aquest concepte?

M’agradaria dir que fa referència a un marc conceptual que fa possible un nou contracte social sobre la base de la sostenibilitat, la pau, la justícia, la unitat en la diversitat, la comunió amb la natura, el suport mutu i la confluència dels diversos camps de l’experiència humana per oferir totes les solucions necessàries als diversos problemes humans, particularment els que ens afligeixen com a societat. Ara bé, com que no podem determinar que això hagi de ser així, perquè tot depèn de les nostres eleccions, prefereixo dir que els nous paradigmes constitueixen la resposta optimista que es dóna davant els grans problemes que afronta la humanitat, per contrast amb les respostes de desinterès, negació i pessimisme. Les persones que viuen en la freqüència dels nous paradigmes no pretenen només trobar una solució per als diversos problemes, sinó que volen aprofitar la conjuntura per establir les bases del nou contracte social esmentat. Hi ha factors que conviden a l’optimisme: la creixent presa de consciència, la progressiva confluència de la ciència i l’espiritualitat a l’hora d’interpretar la realitat, juntament amb l’entusiasme detonat per la gran data de referència que va ser l’any 2012, símbol i epicentre del canvi anhelat. Però cap data no garanteix res; per això cal ser cauts i romandre donant la resposta optimista, sense donar el resultat per fet.

47- Entrevista El espectador 004

7. Quant temps va trigar a estructurar el llibre?

El llibre conté entrevistes realitzades al llarg dels darrers anys. Tot i això, són de gran actualitat, perquè els personatges són pioners i visionaris el missatge dels quals està tot just començant a calar entre el col·lectiu humà. Poden passar fins i tot dècades i seguir sorprenent per la seva originalitat i frescor.

Personatges importants en l’àmbit dels nous paradigmes van ser entrevistats per vostè durant el seu pas com a redactor de la revista Athanor. Què en destaca pel que fa a l’aportació que fan a la societat actual?

Són personatges que pertanyen a nombroses disciplines: hi ha físics, metges, biòlegs, psicòlegs, periodistes d’investigació…; la majoria molt reconeguts i mediàtics. Algun no és tan mediàtic, però la seva tasca mereix ser destacada. L’aportació fonamental que fan en conjunt és la de mostrar que l’espiritualitat i la ciència poden posar-se d’acord a l’hora d’explicar la naturalesa d’aquest món i de l’ésser humà. D’això deriven conclusions fonamentals pel que fa a la forma de viure i d’organitzar els assumptes humans.

8. Quins són els temes que tracta al seu llibre?

Són tants que tan sols puc ressaltar-ne alguns dels més fonamentals: amb Lynne McTaggart, periodista d’investigació, i Nassim Haramein, investigador científic, tractem el tema de la naturalesa quàntica de la realitat i ens adonem de les analogies existents entre el camp quàntic i la noció de Déu. Amb el físic Jean-Pierre Garnier Malet, autor de la teoria del desdoblament dels temps, ens adonem de la naturalesa multidimensional de la realitat i descobrim una forma sàvia de viure. Amb el futuròleg Alfred L. Webre prenem consciència que “no estem sols” a l’univers i adquirim una perspectiva més àmplia de la realitat. Amb el psicòleg i físic Dean Radin veiem l’esforç de la ciència per a admetre i comprendre els fenòmens psíquics i paranormals. Amb el cinesiòleg Alberto Arribalzaga veiem la influència que rebem per part dels mons de la llum i la foscor i aprenem a demanar ajut als primers. Amb el doctor Juan J. López Martínez explorem les successives vides que experimentem (reencarnacions) gràcies al concurs de la teràpia regressiva. Amb l’investigador Drunvalo Melchizedek adquirim coneixement de la xarxa de consciència que s’ha construït al voltant del planeta i veiem com connectar-nos-hi. Amb Gregg Braden, geòleg i dissenyador de sistemes informàtics, explorem el temps fractal i aspectes menystinguts pel sistema educatiu però que són molt importants per a entendre el món en què vivim. Amb el físic Patrick Drouot aprenem que ara el món és més complex que l’home; ens informa dels nostres set cervells i deu intel·ligències i de la dinàmica espiral evolutiva en què es troba la humanitat. Amb Howard Bloom, paleopsicòleg, aprenem que l’impuls de la socialitat està conduint l’evolució, des del moment mateix del Big Bang. Amb l’artista i divulgadora científica Bianca Atwell aprenem sobre la noosfera o “ment” del planeta Terra. Amb la biòloga i experta en economia Elisabet Sahtouris veiem el que pot aprendre l’economia de la biologia. El llibre acaba amb un metge i dues metgesses, Matthias Rath, Ghislaine Lanctôt i Luz Ángela Carvajal, que ens parlen d’un nou paradigma de la salut. Luz Ángela, per cert, és una meravellosa doctora colombiana, coorganitzadora del preciós congrés de Gestors de la Nova Consciència, [que es va celebrar a Medellín i en el qual vaig participar com a ponent]. Al llibre hi ha també lloc per al testimoni de J. Z. Knight, canalitzadora de l’entitat Ramtha, Anne Givaudan, exploradora dels mons subtils, i Emilio Carrillo, un místic contemporani espanyol que conjuga ciència i consciència i que està tenint molt seguiment.

47- Entrevista El espectador 005

9. Quin tipus de públic ha de llegir la seva obra?

Tot aquell que estigui obert de ment, es faci preguntes, vulgui sentir-se millor, vulgui situar-se més bé en el context dels temps, vulgui un món millor per al conjunt de nosaltres i vulgui sentir-se part de les solucions, en còmplice germanor amb tants milers de persones que senten això mateix. Ser part de les solucions no ha de requerir necessàriament algun tipus de sacrifici. L’energia fonamental amb la qual hauríem d’afectar positivament el col·lectiu és l’alegria i l’entusiasme. Qui estimi l’alegria ja és un bon candidat per a llegir el llibre.

10. Sota el concepte de nous paradigmes, com es desenvolupa l’ésser humà en l’àmbit de la família i la societat?

Els nous paradigmes informen de coses importants al respecte. En primer lloc, ens donen el coneixement que hi ha un camp de consciència que ens uneix a tots; les separacions són il·lusòries. En segon lloc, proposen un paradigma evolutiu, en què el següent pas després de la consolidació de les cèl·lules en organismes pluricel·lulars complexos és que ens reconeguem com a cèl·lules del gran cos de la humanitat. Les cèl·lules i els òrgans veuen satisfetes les seves necessitats i alhora fan les seves aportacions al conjunt de l’organisme; nosaltres, per la nostra banda, tenim els mateixos “drets” i “obligacions” com a ens socials. La pregunta fonamental és com podem contribuir amb el col·lectiu humà i alhora fer-ho des d’una postura de felicitat. La resposta més clara és que procurem servir a partir dels dons i talents amb què hem estat beneïts. Això propicia la integració entre el bé comú i el personal. Més enllà d’això, els nous paradigmes propugnen que es tingui una visió de conjunt dels reptes que tenim com a humanitat i de com s’interrelacionen els diversos camps. Des d’aquest punt de vista, tot és significatiu: què comprem, on invertim els nostres diners, quin comportament ambiental tenim, com tractem els altres… De forma natural, sense fanatismes ni obsessions però sí amb determinació i consciència, podem anar fent eleccions favorables a la sostenibilitat, a la pau i a la justícia social. Pel que fa a la família, és un microcosmos en què té una especial rellevància el mirall que som uns dels altres i les emocions que ens suscitem. Constitueix un escenari perfecte perquè ens coneguem millor a nosaltres mateixos, polim el nostre caràcter, siguem més conscients del nostre amor i optem per expressar més aquest amor i menys els nostres rampells.

47- Entrevista El espectador 006

11. Què podria aconsellar als qui viuen a la velocitat de la llum i no amb la tranquil·litat del temps?

Si no demanen consell, res. Si em demanen una recomanació, els podria dir que s’aturin un moment per pensar: “Si em moro ara mateix [o si m’adormís ara mateix], com entraria a l’altre pla?” Que tanquin els ulls un moment i vegin si són un remolí d’emocions o pensaments. Aquest remolí no és l’auguri, precisament, que experimentaran el millor més enllà d’aquesta existència. El més probable és que després de morir segueixin pensant que són vius i segueixin anant a treballar, amb les mateixes preocupacions, fins que puguin arribar a adonar-se del que va passar. Cal que recordin que aquesta realitat és com un somni llarg; llavors: quins somnis els agradaria tenir, com els agradaria despertar-se als matins? Intentin que el seu dia sigui un somni conscient feliç. Intentin viure el que els agradaria somniar. Si no tenen temps, aprofitin qualsevol excusa per a aturar-se i contemplar una flor, uns ulls bonics, un arbre. Com que el temps no existeix, l’empremta d’una emoció positiva que ens arrenqui un somriure té un valor etern. Respirin aquest moment a ple pulmó i agraeixin-lo. Sàpiguen que aquest moment té més valor que tots els moments “pràctics” que no signifiquen internament res específic. Aquesta presa de consciència pot encoratjar-nos a reduir el ritme i intentar assaborir més moments d’aquests. Per descomptat, poden afegir-se a això les respostes típiques: relaxin-se, canviïn les prioritats, estiguin més per la família, facin més exercici, mengin millor, facin meditació, facin ioga… Molts autors els parlaran d’això, i és fantàstic. Però si s’atabalen davant tant canvi, recordin: si ha plogut i omplen els seus pulmons amb l’olor de la terra mullada, per exemple, i prenen consciència del valor etern d’aquest moment, de manera que se’l regalen a si mateixos i l’ofereixen a la Consciència, ja hauran fet un gran pas cap a la Vida. En deu segons. En voldran més!, i és important que estiguin motivats. Ningú no canvia perquè ningú li ho digui; hom només canvia si sent de fer-ho.

12. Està preparant algun altre llibre que condueixi a aquests meravellosos paradigmes?

Les entrevistes d’Athanor donen sens dubte per a més llibres, però Déu dirà. Pel que fa a la síntesi del meu bagatge, de moment l’ofereixo en forma d’articles, xerrades i tallers.

Resum de la conferencia de Francesc Prims a Colombia 2015


Link: https://www.youtube.com/watch?v=z6efSvQ04Xo

© Francesc Prims Terradas. Autor del libro de entrevistas Nuevos paradigmas (Editorial Sirio, febrero de 2015). Francesc Prims imparte charlas y talleres sobre la felicidad.  www.francescprims.com

Leer este artículo en Castellano

47- Entrevista El espectador 001

Vull convidar-te a la xerrada que faré a Valladolid (Espanya) el dia 16 gener 2016 sota el títol “Claves de los nuevos paradigmas” en el context de les Jornadas Despierta organitzades per Ángel del Pozo de Pablos. A continuació de la xerrada procediré a signar exemplars del llibre d’entrevistes Nuevos paradigmas. L’endemà, al matí, conduiré el taller “El goig d’estar vius”, en què posarem el fre de mà per aprofundir en la consideració de fets obvis però que sovint se’ns escapen. (Re)prendre la consciència de certs aspectes de l’existència que ens parlen de l’increïble miracle que és la vida pot fer molt per establir les bases d’una major plenitud.
M’encantaria veure’t per allà (més informació al meu web). Fins aviat.

Me encantaría verte por allí (más información en mi web). Hasta pronto.

Jornadas Despierta 2016 Portada web

Taller francesc prims

 Llibre Nuevos paradigmas (Editorial Sirio)

 De l’autor Francesc Prims

LINK DE COMPRA: www.casadellibro.com/libro-nuevos-paradigmas/9788416233335/2490111

PRESENTACIÓ A CASA DEL LIBRO

PORTADA DEL LLIBRE:

Portada Nuevos paradigmas 400px

ENTREVISTATS:

Nuevos Paradigmas Fotos Entrevistados

Portada-Nuevos-paradigmas-660px

CONNECTA AMB LA CAJA DE PANDORA

Si vols rebre actualitzacions periòdiques de tot el que anem publicant, Subscriu-te al llistat de correu Aquí
  • Reds socials
  • Visita les nostres webs
  • Portals de Vídeo y Audio

Segueix-nos a  Facebook
www.facebook.com/pandoravideo ( Pàgina Oficial )
www.facebook.com/groups/lacajapandora/ ( Grup )

Segueix-nos a Google+
www.plus.google.com/+LacajadepandoraEu1

Segueix-nos a Twitter
www.twitter.com/cajapandora1

Segueix-nos a Social Red
www.socialred.com

Segueix-nos a Tsu
www.tsu.co

Visita y suscribeix-te la web de La Caja de Pandora
www.lacajadepandora.eu

Visita la web de videos de La Caja de Pandora
www.cajadepandora.tv

Visita y suscribeix-te al Periódico de La Caja de Pandora
www.pandoranews.eu

Suscribeix-te als canals de vídeo La Caja de Pandora:

www.youtube.com/lascajasdepandora ( Principal )

www.youtube.com/matrixpandora ( El Origen y Descifrando La Matrix )

www.youtube.com/siyiyi ( Luís Palacios )
www.youtube.com/caixadepandoraTV ( Catalán )
www.youtube.com/PandorasTv ( Inglés )

Suscribeix-te al canal d’Audio de La Caja de Pandora:
www.ivoox.com/escuchar-caja-de-pandora-audios_nq_4454_1.html

Segueix-nos a Vimeo
www.vimeo.com/channels/lacajadepandora

Sol Ahimsa Colomgia 2018

About cajadepandora

Equipo de La Caja de Pandora

Check Also

Les persones no existeixen

Les reflexions d’aquest article no són per tenir-les presents tot el dia cada dia, perquè …

Un ingredient per a l’èxit

En aquests temps de mitificació de la idea d’èxit i assoliment, moltes vegades oblidem fer …

El Gran Hereu

Si et sents menys en algun sentit, si estàs deprimit o tens la sensació que …

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.