Home 40 Publicacions en CATALÀ 40 Quan servir és viure…

Quan servir és viure…

Properament tindré l’honor de participar com a ponent a la quarta edició del congrés internacional de Gestors de la Nova Consciència, que tindrà lloc a l’octubre a Medellín (Colòmbia). Els gestors de la nova consciència «són tots aquells que des de camps diferents estan creant noves propostes que ens permeten generar una nova terra», en paraules dels organitzadors. El tema d’aquest any és «Servir com a forma de viure», i participaré amb una ponència titulada «El servei des de la perspectiva dels nous paradigmes».

Leer este artículo en Castellano

És una proposta curiosa un esdeveniment d’aquestes característiques. Requereix una gran confiança en el fet que hi hagi una quantitat suficient de públic interessat que se li parli de coses que poden remoure la seva consciència i soscavar les estructures de les seves vides per dedicar-se (més) a alguna causa. Tret que es concebi més com un esdeveniment de celebració i autoafirmació entre els qui ja es consideren «al servei». Crec que podem esperar totes dues coses; moltes persones que vulguin sentir-se a prop d’altres que estan en la seva ona i d’altres que vulguin exposar-se a noves visions. L’esdeveniment se celebrarà en un orquideorama; no en un camp de futbol. Podem omplir-lo. En realitat, si hi hagués més consciència de l’íntima relació existent entre el servei i la felicitat, bé es podrien omplir estadis. Bé, anirem veient. A poc a poc.

Orquideorama del jardín botánico de la ciudad de Medellín. Foto: Sergio Gómez. Si el tema del servicio no es todavía un asunto de masas es por un tema
Orquideorama del jardín botánico de la ciudad de Medellín. Foto: Sergio Gómez.
Si el tema del servicio no es todavía un asunto de masas es por un tema

Si el tema del servei no és encara un assumpte de masses és per un tema de consciència. La majoria de persones tenen interioritzat que la millor manera d’optar a la felicitat és satisfent desitjos, i el servei se’ls presenta com una pedra en el camí que associen amb sacrifici, distracció respecte dels seus interessos i fins i tot submissió. Aquests sentiments en relació amb el servei justifiquen plenament que un no en vulgui saber res. Tenim prou feina i preocupacions a la vida com per carregar amb pesos addicionals. L’actitud de gran part de la població és de l’estil «que els santons serveixin si volen mentre nosaltres ens dediquem a viure, que són dos dies». O bé, «com a servei en tinc jo prou amb el marit, els fills, el pare malalt i la sogra». La vida és plena de «causes» immediates pel sol fet d’estar vivint-la, com perquè acudeixi la idea de servei per complicar-la encara més.

Després hi ha les persones «de bona consciència» que estan disposades a sacrificar-se. És a dir, hi ha tantes coses que estan malament i tantes causes possibles per atendre que hom decideix oferir part del seu temps i/o diners per tal de mitigar alguns d’aquests mals. Tot i que aquest servei té un valor immens, i serà necessari mentre les condicions del món no siguin unes altres, de vegades i segons com funciona com una mena de rentat de consciència, quan no directament com a recurs per fomentar la pròpia autoestima.

40- Servir 003

Els nous paradigmes transcendeixen aquestes visions per proposar un servei que s’articula de forma totalment natural amb la vida. Qualsevol noció d’incomoditat, submissió o sacrifici desapareix per reconcebre el servei com a font de sentit i plenitud. Això s’inscriu dins del nou paradigma evolutiu, que concep una associació entre elements cada vegada més grans per tal de generar unitats majors de consciència. Van començar unint-se les partícules subatòmiques per donar lloc a àtoms, aquests es van ajuntar en molècules, van venir després els organismes unicel·lulars i van seguir els pluricel·lulars. Com segueix la seqüència?

A hores d’ara, tots hem sentit parlar del gran canvi de cicle còsmic, anunciat pels maies i altres cultures ancestrals, que hauria de donar lloc a una nova era de pau i prosperitat per a la humanitat, a partir d’una expansió de la consciència. És un canvi que no afecta la humanitat específicament, sinó el sistema solar sencer, i el planeta Terra més en concret. El nostre planeta estaria augmentant la seva «vibració» o nivell de consciència, i l’evolució de la humanitat estaria justificada per anivellar-se amb la de la Terra, cosa que no és opcional sinó necessària si volem evitar mals majors.

40- Servir 004

Aquesta visió apareix en oportuna confluència amb problemes de diversos tipus que amenacen la supervivència de la humanitat a la Terra, i també amb l’augment de la consciència d’estar tots en un mateix vaixell, propiciada per la globalització i per les noves tecnologies de la comunicació que han fet el món més petit.

Totes aquestes circumstàncies porten de forma gairebé natural a concebre el següent pas després que les cèl·lules aconseguissin consolidar organismes pluricel·lulars complexos: que cadascun d’aquests organismes pluricel·lulars complexos es concebi com a part integrant d’un cos més gran. En aquest sentit, cadascú de nosaltres formaríem part del gran cos de la humanitat. Sentir així ens dóna l’oportunitat d’actuar amb molta més força i intel·ligència a l’hora d’afrontar els nostres reptes comuns i, amb el temps, inaugurar una etapa d’esplendor en la història de la nostra espècie.

40- Servir 005

Què fan les cèl·lules d’un cos?, contribuir a la causa comuna de desenvolupar el procés vital d’aquest cos. S’ha acudit molt a la metàfora del que passa quan les cèl·lules deixen de creure que estan integrades en un tot major i procedeixen a perseguir eminentment seus propis interessos: es converteixen en cèl·lules cancerígenes que proliferen sense control, sense aturar-se a considerar que no poden prosperar més enllà d’uns límits sense acabar amb la vida de l’organisme que les acull. No estic dient que aquesta sigui la causa del càncer, el qual té sens dubte una casuística complexa; es tracta d’una analogia filosòfica per portar-nos a la reflexió.

En canvi, les cèl·lules que saben de quin tipus són i que conviuen en equilibri amb les altres constitueixen diversos òrgans i altres components del cos que, actuant en sinergia entre si, donen lloc a una vida saludable i duradora.

¿Podem dir que aquestes cèl·lules saludables viuen en actitud de sacrifici o submissió, o bé que senzillament saben el lloc que ocupen i el respecten, no a contracor sinó sentint-se felices de formar part de quelcom més gran, la qual cosa les manté contentes i per tant sanes?

40- Servir 006

En el nostre equivalent humà, les cèl·lules felices que saben el lloc que ocupen en l’ordre de les coses no són les persones que accepten submisament «el que els ha tocat», o el que l’ordre social o els seus pares esperen d’elles, sinó les persones que descobreixen per si mateixes quin tipus de «cèl·lules» són i actuen segons això amb entusiasme. Aquesta actitud s’està denominant de diverses maneres: descobrir els propis dons i talents i exercir-los, seguir la pròpia passió, perseguir els propis somnis o atreure la realitat que es vol són, tot això, formes de dir a l’individu que descobreixi què és allò que fa vibrar el seu cor i actuï en conseqüència.

40- Servir 007

Aquesta concepció pot tenir derives egoistes, però constitueix també el fonament de la màxima contribució que podem fer al col·lectiu. Els nous paradigmes es caracteritzen pel seu caràcter integrador, i la forma màxima d’integrar la felicitat amb la contribució al bé comú és que aquesta contribució es basi en allò que ens entusiasma fer. Només així podem sostenir el servei a llarg termini i evitar «cremar-nos».

D’aquí poden sorgir altres reflexions, però és just que les ofereixi en primícia al congrés al qual he estat convidat. Tant de bo alguns estigueu per la zona i us animeu a assistir-hi.

© Francesc Prims Terradas. Autor del llibre d’entrevistes “Nuevos paradigmas” (Editorial Sirio, febrer de 2015). Francesc Prims imparteix xerrades i tallers sobre la felicitat.  www.francescprims.com

Leer este artículo en Castellano

40- Servir 001

IV Congreso Internacional Gestores de la Nueva Conciencia

Tema: Servir como forma de vivir

2 a 4 de Octubre 2015

a l’Orquideorama del jardí botànic de la ciudad de Medellín (Colòmbia)

Organitza: Viavida ( www.viavida.com.co )

Més informació a www.nuevaconciencia.co

amb Francesc Prims

francesc prims terradas

Llibre Nuevos paradigmas (Editorial Sirio)

 De l’autor Francesc Prims

LINK DE COMPRA: www.casadellibro.com/libro-nuevos-paradigmas/9788416233335/2490111

PORTADA DEL LLIBRE:

Portada Nuevos paradigmas 400px

ENTREVISTATS:

Nuevos Paradigmas Fotos Entrevistados

Portada-Nuevos-paradigmas-660px

CONNECTA AMB LA CAJA DE PANDORA

Si vols rebre actualitzacions periòdiques de tot el que anem publicant, Subscriu-te al llistat de correu Aquí
  • Reds socials
  • Visita les nostres webs
  • Portals de Vídeo y Audio

Segueix-nos a  Facebook
www.facebook.com/pandoravideo ( Pàgina Oficial )
www.facebook.com/groups/lacajapandora/ ( Grup )

Segueix-nos a Google+
www.plus.google.com/+LacajadepandoraEu1

Segueix-nos a Twitter
www.twitter.com/cajapandora1

Segueix-nos a Social Red
www.socialred.com

Segueix-nos a Tsu
www.tsu.co

Visita y suscribeix-te la web de La Caja de Pandora
www.lacajadepandora.eu

Visita la web de videos de La Caja de Pandora
www.cajadepandora.tv

Visita y suscribeix-te al Periódico de La Caja de Pandora
www.pandoranews.eu

Suscribeix-te als canals de vídeo La Caja de Pandora:

www.youtube.com/lascajasdepandora ( Principal )

www.youtube.com/matrixpandora ( El Origen y Descifrando La Matrix )

www.youtube.com/siyiyi ( Luís Palacios )
www.youtube.com/caixadepandoraTV ( Catalán )
www.youtube.com/PandorasTv ( Inglés )

Suscribeix-te al canal d’Audio de La Caja de Pandora:
www.ivoox.com/escuchar-caja-de-pandora-audios_nq_4454_1.html

Segueix-nos a Vimeo
www.vimeo.com/channels/lacajadepandora

Sol Ahimsa Colomgia 2018

About cajadepandora

Equipo de La Caja de Pandora

Check Also

Les “Meves” Emocions

Les meves emocions i els meus sentiments són meus, oi? Es conceben com la part …

Les persones no existeixen

Les reflexions d’aquest article no són per tenir-les presents tot el dia cada dia, perquè …

Un ingredient per a l’èxit

En aquests temps de mitificació de la idea d’èxit i assoliment, moltes vegades oblidem fer …

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.