Home 40 Publicacions en CATALÀ 40 Quan les coses es torcen…

Quan les coses es torcen…

Com ens passa a tots amb més o menys freqüència, acabo de tenir una petita ratxa d’episodis que podem catalogar d’una mica «difícils».

Aquests episodis em van prendre la ment en forma de preocupació, i fins i tot quan vaig decidir no seguir amb aquesta actitud la inèrcia va seguir durant una bona estona més, fins que sembla que el cavall va accedir a ser domat.

Leer este artículo en Castellano

Al mal tiempoArticulo 002

Realment, és molt significativa la manera en què podem influir-nos a nosaltres mateixos amb les nostres actituds.

Fa poc llegia en un diari que moltes persones víctimes dels desnonaments presentaven desordres mentals fruit d’aquesta circumstància. Lògic: de sobte, on viurà aquella família? Així mateix, el diagnòstic de malalties greus, en nosaltres mateixos o en éssers estimats, pot detonar elevats nivells d’ansietat. Moltes altres circumstàncies ens disparen també l’ansietat.

Però podem adoptar una posició davant d’aquests tipus de fets. Com deia Viktor Frankl, el psiquiatre que va sobreviure a experiències i vexacions innombrables en un camp de concentració nazi, l’únic que no podien llevar-li era la seva actitud, la manera en què decidia afrontar les circumstàncies.

Al mal tiempoArticulo 003

Bé, doncs aquí van algunes reflexions en relació amb aquest tipus de coses.

En general, tenim un gran malentès en relació amb la vida. L’actitud fonamental amb què l’afrontem és l’actitud del supervivent. El supervivent no té visió de futur (em refereixo a la visió cosmològica del futur, a la consciència que l’existència en aquest pla s’interromp amb la mort); vol sobreviure ara. Per al supervivent, sempre és ara (o el futur que arriba a concebre, com la vellesa… però no ja la mort); el supervivent, per definició, vol sobreviure, ara i per sempre. És clar, què passa?, que tard o d’hora la vida li fa propostes que no tenen res a veure amb la proposta del supervivent. Llavors, el supervivent es desespera. Bé, de fet i en primer lloc, el supervivent expressa una gran sorpresa. És com si mai no hagués mort ningú abans en aquest món, o com si mai abans hagués esdevingut una desgràcia. Immediatament després de la sorpresa, el supervivent busca on agafar-se. Si té sort, força interior i la proposta de la vida no és prou categòrica, el supervivent pot sortejar la dificultat i reprendre, en la mesura del possible, la «normalitat». Però tard o d’hora, pot trigar més o pot trigar menys, la proposta de la vida sí que serà categòrica, i llavors el supervivent no tindrà res lògic a què agafar-se.

Al mal tiempoArticulo 004

Sí, tots sabem que hem de morir. Però ho sabem a un nivell teòric, gairebé filosòfic, en comptes de visceral, existencial. En realitat vivim en la modalitat del supervivent, i el supervivent vol viure ja, ara, i garantir-se la supervivència. En la consciència del supervivent no existeix la mort. Sabem que hem de morir però vivim com si haguéssim de seguir vius en aquest cos per sempre. Les nostres actituds, els nostres plans de futur, els nostres somnis i anhels, les nostres lluites, corresponen a qui aspira a aconseguir alguna cosa que perdurarà. No se’ns ocorre aconseguir l’èxit per gaudir-un minut, sinó que d’alguna manera sentim com que aquest assoliment serà etern. Que en realitat sabem que no és etern?; bé, d’acord, però per compensar això està l’assoliment de tenir fills. Els fills donen una vaga sensació d’eternitat, de continuïtat…, però en realitat el nostre temps és el nostre temps, i ningú no podrà substituir-lo.

La modalitat del supervivent la manifestem fins i tot quan somniem. El supervivent vol sobreviure ja, ara, a cada moment, i en el somni el present és total, perquè acabem d’aparèixer en aquell escenari i en desapareixerem en despertar. En realitat, en el somni no tenim res per què lluitar; no tenim passat en un somni donat, i el nostre futur en ell serà molt efímer. Res d’això no ens importa: estem implicats en el somni al cent per cent, i tot el que passi en ell ho considerem de la nostra màxima incumbència. És només quan ens despertem quan ens adonem que potser hem estat una mica ximples per angoixar-nos tant…

Al mal tiempoArticulo 005

Crec que mitifiquem en excés la vida i les circumstàncies de la vida. Les considerem massa totals, massa eternes, quan no ho són. En realitat, gairebé diria que tot el que esdevé, tots els esdeveniments «físics», es poden veure com una immensa broma que no cal prendre’s massa seriosament. Si les nostres vides i totes les formes de vida que tenen lloc en el pla físic fossin eternes, tindria sentit entestar-se a aconseguir el benestar perdurable. Però no; són propostes efímeres. Són gairebé com excuses. O com exercicis. Ens donen uns exercicis per fer, i després morim; fi de la classe. Ja és suficient; no cal que hi estiguem més.

Si el que té lloc en el pla físic és una immensa broma, o un enorme equívoc, què és el que és realment important? Jo diria: el que desencadena en nosaltres. Les actituds que ço que esdevé en el pla físic ens fa tenir.

Podem morir en qualsevol moment, oi? Llavors, la gran pregunta és: si moro d’aquí a un minut, d’aquí a un segon, i de sobte obro els ulls en un altre pla, com estaré? Com em sentiré? Com percebré la realitat?

Al mal tiempoArticulo 006

Portem a terme simulacres de la mort contínuament. És a dir, amb molta regularitat perdem la consciència i la portem a un altre pla. Ocorre quan somniem a la nit, ocorre amb una simple migdiada o amb l’endormiscament d’un moment, o amb un desmai, o amb l’alteració de l’estat de consciència fruit de la hiperventilació o altres causes. El cas és: com ens sentim en el nou pla? Reproduïm la mentalitat del supervivent, amb les seves angoixes associades?

El que és interessant és que en aquests estats de consciència amb prou feines podem triar les nostres reaccions. Ens trobem en mons on el que és subjectiu cobra una importància cabdal. Hi ha moltes ànimes que segueixen vivint en l’altre pla com en aquest, creient que han de seguir treballant i guanyant-se la vida, etc. I sembla ser que tots nosaltres, quan un cop desencarnats veiem altres éssers desencarnats, els posem cara en funció del que tenim interioritzat. En els somnis, una persona amb la qual estem parlant de sobte pot haver-se convertit en una altra, i es transgredeixen moltes lleis físiques més, sense que ens importi.

Al mal tiempoArticulo 007

Quan podem ser crítics i adoptar una posició és en aquesta realitat física que compartim, en la qual ens podem posar d’acord en totes les coses que comunament podem percebre. Aquesta solidesa, aquesta continuïtat, és segurament la que ens permet desenvolupar el pensament racional i forjar les nostres diverses actituds davant la vida. Aquí tenim molt més l’opció de triar, mentre que en altres plans, en què sembla que el pensament lògic amb prou feines està present, el comportament és molt més reactiu, en base a les maneres en què hem après a reaccionar.

Doncs bé, com volem reaccionar davant de la realitat física? Amb aclaparament, com si només existís aquesta realitat, o sabent que la nostra experiència de la mateixa és molt temporal mentre que el que ancorem com les nostres actituds és el que perdurarà, és la nova inèrcia que instal·larem?

Si la meva realitat física és aclaparadora, puc aturar-me de sobte i preguntar-me: si perdés la consciència ara mateix i de sobte obrís els ulls en un altre pla, com estaria? Relaxat, com que tot està bé, o hi arrossegaria la preocupació que ara experimento?

Al mal tiempoArticulo 008

Potser m’adonaria que en aquest altre pla no podria sentir-me tranquil a causa de la inèrcia de preocupació que he instal·lat en mi. I potser no m’agradi aquesta perspectiva. Llavors, trec importància a ço físic que esdevé, perquè al cap i a la fi res del que hi ha aquí no perdurarà, i passo a donar tota la importància al meu estat intern. Em relaxo, sabent que la realitat física sembla més dura del que realment és a causa de la meva preocupació i el meu aclaparament, i proposant-me abordar el que hagi d’abordar sense afegir-hi les meves càrregues. I sabent que en última instància el pitjor que em pot passar és el que ja em passa totes les nits: que me’n vagi a un altre pla. No sembla tan terrible. De fet, segurament serà l’inici d’una aventura excitant!

Al mal tiempoArticulo 010

Aquest tipus de posicionaments poden transformar-nos de supervivents en vivents; en éssers que, conscients que sempre estarem experimentant en algun pla, intentem estar al màxim lliures de càrregues perquè les nostres experiències en qualsevol dels plans siguin com més plenes i felices millor.

Hi ha el conte d’un home que està sempre rient, tota l’estona, a cor què vols. Quan li pregunten com és possible que tingui aquesta actitud, la seva resposta és que davant de totes les circumstàncies que se li presenten tria ser feliç. Així de senzill.

Aquest món no és etern. No hem de construir-hi res perdurable. Però sí que ens dóna l’opció de triar i practicar les nostres actituds. Si hi practiquem la despreocupació, quan ens enxampi un altre estat de consciència en què ja no predomini la lògica, tindrem la inèrcia d’un enfocament molt més despreocupat. Serem molt més lliures per Viure.

Naturalment, el que expressa aquest article no invalida l’assumpció d’altres actituds vitals que considerem valuoses i pertinents. La saviesa interna que puguem consolidar no és en base a un sol concepte, sinó que serà el fruit de l’amalgama de totes aquelles actituds positives que hàgim sabut concebre i incorporar.

© Francesc Prims Terradas. Autor del llibre d’entrevistes “Nuevos paradigmas” (Editorial Sirio, febrer de 2015). Francesc Prims imparteix xerrades i tallers sobre la felicitat.  www.francescprims.com

Leer este artículo en Castellano

Al-mal-tiempoArticulo-001

Llibre Nuevos paradigmas (Editorial Sirio)

 De l’autor Francesc Prims

LINK DE COMPRA: www.casadellibro.com/libro-nuevos-paradigmas/9788416233335/2490111

PORTADA DEL LLIBRE:

Portada Nuevos paradigmas 400px

ENTREVISTATS:

Nuevos Paradigmas Fotos Entrevistados

Portada-Nuevos-paradigmas-660px

CONNECTA AMB LA CAJA DE PANDORA

Si vols rebre actualitzacions periòdiques de tot el que anem publicant, Subscriu-te al llistat de correu Aquí
  • Reds socials
  • Visita les nostres webs
  • Portals de Vídeo y Audio

Segueix-nos a  Facebook
www.facebook.com/pandoravideo ( Pàgina Oficial )
www.facebook.com/groups/lacajapandora/ ( Grup )

Segueix-nos a Google+
www.plus.google.com/+LacajadepandoraEu1

Segueix-nos a Twitter
www.twitter.com/cajapandora1

Segueix-nos a Social Red
www.socialred.com

Segueix-nos a Tsu
www.tsu.co

Visita y suscribeix-te la web de La Caja de Pandora
www.lacajadepandora.eu

Visita la web de videos de La Caja de Pandora
www.cajadepandora.tv

Visita y suscribeix-te al Periódico de La Caja de Pandora
www.pandoranews.eu

Suscribeix-te als canals de vídeo La Caja de Pandora:

www.youtube.com/lascajasdepandora ( Principal )

www.youtube.com/matrixpandora ( El Origen y Descifrando La Matrix )

www.youtube.com/siyiyi ( Luís Palacios )
www.youtube.com/caixadepandoraTV ( Catalán )
www.youtube.com/PandorasTv ( Inglés )

Suscribeix-te al canal d’Audio de La Caja de Pandora:
www.ivoox.com/escuchar-caja-de-pandora-audios_nq_4454_1.html

Segueix-nos a Vimeo
www.vimeo.com/channels/lacajadepandora

Sol Ahimsa Colomgia 2018

About cajadepandora

Equipo de La Caja de Pandora

Check Also

Les “Meves” Emocions

Les meves emocions i els meus sentiments són meus, oi? Es conceben com la part …

Les persones no existeixen

Les reflexions d’aquest article no són per tenir-les presents tot el dia cada dia, perquè …

Un ingredient per a l’èxit

En aquests temps de mitificació de la idea d’èxit i assoliment, moltes vegades oblidem fer …

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.