Home 40 Publicacions en CATALÀ 40 Un Déu cruel?

Un Déu cruel?

En el torn de preguntes de la darrera xerrada que vaig impartir, a Biocultura Barcelona, ​​va sorgir la més típica de les preguntes: per què permet Déu (o la Consciència, etc.) que esdevinguin desastres com ara els del Nepal? A continuació, reflexionaré sobre això d’una manera molt personal.

En primer lloc, la dinàmica de la vida en aquest pla, en tots els seus estrats, és la de la contínua mort i renovació. Estem vivint el que podríem anomenar un holocaust silenciós (dues persones moren cada segon, aproximadament) i també un rebrotar de la vida silenciós.

És com si les dinàmiques de la vida, en implicar densitat i per tant certa pesadesa i sofriment, requerissin d’etapes de repòs, de desencarnació, en què puguem viure altres coses, altres estats de consciència, en altres plans, amb la qual cosa puguem estar una mica més lleugers quan reencarnem, a més d’impregnats de les experiències que hem tingut en plans més subtils, encara que no les recordem.

Leer este artículo en Castellano

Un Dios cruel 002

Pel que fa al dolor de la mort, Emilio Carrillo imparteix a les seves xerrades que l’ànima abandona el cos abans de la ranera final, de manera que se’ns estalvia haver de passar per aquesta experiència que podria ser especialment desagradable. També es fa ressò d’una enquesta duta a terme per Gallup el 1982 que va reflectir que el noranta-set per cent dels americans que havien tingut experiències properes a la mort valoraven aquestes experiències com a positives, com a agradables. Així que potser, al cap i a la fi, no calgui anar per la vida amb una actitud tan aterrida davant la mort.

Quan té lloc un desastre col·lectiu que dóna lloc a moltes morts, l’impacte és certament gran en les nostres consciències; però en un món en què moren dues persones per segon, potser no ho hauríem de considerar com una prova especialment significativa del fet que hi hagi algun tipus d’intenció cruel o insensible operant. Més aviat sembla que, un cop més, la vida aplica la seva llei de mort i renovació, amb la diferència que en aquesta ocasió moren moltes persones alhora, la qual cosa fa que la mort, la mort de sempre i inevitable per a tots, sigui més visible, la qual cosa ens dóna potser l’oportunitat de desenvolupar bons sentiments en base a l’empatia i la solidaritat. Aquests episodis poden ser propulsors de la nostra consciència si ho permetem.

Un Dios cruel 003

Més enllà d’això, puc afirmar per experiència pròpia que Déu o la Consciència té una característica molt pura, extremadament pura, extremadament innocent, extremadament amorosa. Voldria una consciència així infligir algun tipus de dany o sofriment al món? Estic convençut que no. Més aviat crec que nosaltres ens hem separat de la noció d’aquesta innocència, d’aquesta puresa, la qual és tan important que qualsevol cosa que passi estarà bé sempre que desemboqui en una oportunitat per a nosaltres de sintonitzar de nou amb aquesta innocència, aquesta puresa i aquest amor.

Un Dios cruel 004

Tampoc aquí no hem d’aplicar la distorsió de la ment i creure que aquest Déu o Consciència ens sotmet a proves perquè demostrem ser mereixedors d’alguna cosa, com si haguéssim de superar una mena de revàlida. No; el «problema» és eminentment nostre: senzillament, no podem estar en comunió amb aquest Déu o Consciència si no estem afinats amb el seu nivell de puresa. No necessitem que cap força superior ens castigui o ens mantingui allunyats de la nostra plenitud; som nosaltres mateixos els qui ens hem complicat prou com per haver-nos separat d’aquest amor tan extrem.

Aquesta mateixa separació fa que caminem per la vida a la deriva, sense saber molt bé per què passa el que passa. Fins que pot ser que passi alguna cosa: pot ser que arribi el moment, normalment arran d’algun esdeveniment extrem, en què oblidem el nostre ateisme, o les nostres crítiques a Déu, o tots els nostres dubtes, i d’una manera purament instintiva fem una imploració a aquesta Consciència que de sobte, i no sabem per què, concebem com a expressió del màxim amor, i per això redemptora. En aquests moments cauen tots els nostres judicis, es desmunta qualsevol estructura que hagi muntat la ment i podem sintonitzar amb aquesta Puresa essencial.

Només cal un moment, un indici d’aquest reconeixement. L’ego vindrà molt aviat a dir que «ha tingut una experiència», tot i que l’ego mai no podria tenir-la. L’ego pot fer moooooltes coses a partir d’aquests fets, però si la persona té la maduresa, honestedat, comprensió i senzillesa suficient no es vantarà de cap manera d’aquesta comunicació d’Esperit a Esperit, perquè no és res del que ningú no pugui apropiar-se.

Un Dios cruel 005

Bé, el nucli de l’assumpte: convido a no concebre un Déu o Consciència que tingui cap tipus de crueltat o intenció de sotmetre’ns de cap manera, o de jutjar-nos o reclamar-nos res. Convido que se’l concebi com el més pur, innocent i amorós que pot existir, i que es consideri que tots els problemes deriven del fet que no estem afinats amb aquesta puresa. A partir d’aquí, tinguem les actituds més humils que ens sigui possible, perquè en un instant donat aquesta humilitat brilli amb tanta autenticitat que puguem conèixer per fi la naturalesa d’amor d’aquesta Consciència. Aquest amor el reconeixerem en aquesta Consciència i alhora en nosaltres, i això ens canviarà la vida. Sempre, és clar, que no permetem que l’ego es pengi algun tipus de medalla per una cosa que no l’incumbeix de cap manera.

«Un Déu cruel?» No; Déu és Amor. Sempre ens ho han dit, i no ha estat un missatge equivocat. Ho som nosaltres? Sí, però mentre no ho sapiguem ens ficarem en embolics. Crec que això és tot el que passa, i que la clau de la resposta són les nostres actituds. Com més humils, més a prop estarem de poder sortir de l’atzucac.

© Francesc Prims Terradas. Autor del llibre d’entrevistes “Nuevos paradigmas” (Editorial Sirio, febrer de 2015). Francesc Prims imparteix xerrades i tallers sobre la felicitat.  www.francescprims.com

Leer este artículo en Castellano

Un Dios cruel 001

Llibre Nuevos paradigmas (Editorial Sirio)

 De l’autor Francesc Prims

LINK DE COMPRA: www.casadellibro.com/libro-nuevos-paradigmas/9788416233335/2490111

PORTADA DEL LLIBRE:

Portada Nuevos paradigmas 400px

ENTREVISTATS:

Nuevos Paradigmas Fotos Entrevistados

Portada-Nuevos-paradigmas-660px

CONNECTA AMB LA CAJA DE PANDORA

Si vols rebre actualitzacions periòdiques de tot el que anem publicant, Subscriu-te al llistat de correu Aquí
  • Reds socials
  • Visita les nostres webs
  • Portals de Vídeo y Audio

Segueix-nos a  Facebook
www.facebook.com/pandoravideo ( Pàgina Oficial )
www.facebook.com/groups/lacajapandora/ ( Grup )

Segueix-nos a Google+
www.plus.google.com/+LacajadepandoraEu1

Segueix-nos a Twitter
www.twitter.com/cajapandora1

Segueix-nos a Social Red
www.socialred.com

Segueix-nos a Tsu
www.tsu.co

Visita y suscribeix-te la web de La Caja de Pandora
www.lacajadepandora.eu

Visita la web de videos de La Caja de Pandora
www.cajadepandora.tv

Visita y suscribeix-te al Periódico de La Caja de Pandora
www.pandoranews.eu

Suscribeix-te als canals de vídeo La Caja de Pandora:

www.youtube.com/lascajasdepandora ( Principal )

www.youtube.com/matrixpandora ( El Origen y Descifrando La Matrix )

www.youtube.com/siyiyi ( Luís Palacios )
www.youtube.com/caixadepandoraTV ( Catalán )
www.youtube.com/PandorasTv ( Inglés )

Suscribeix-te al canal d’Audio de La Caja de Pandora:
www.ivoox.com/escuchar-caja-de-pandora-audios_nq_4454_1.html

Segueix-nos a Vimeo
www.vimeo.com/channels/lacajadepandora

Sol Ahimsa Colomgia 2018

About cajadepandora

Equipo de La Caja de Pandora

Check Also

Les “Meves” Emocions

Les meves emocions i els meus sentiments són meus, oi? Es conceben com la part …

Les persones no existeixen

Les reflexions d’aquest article no són per tenir-les presents tot el dia cada dia, perquè …

Un ingredient per a l’èxit

En aquests temps de mitificació de la idea d’èxit i assoliment, moltes vegades oblidem fer …

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.