Home 40 Publicacions en CATALÀ 40 El txakra oblidat

El txakra oblidat

Bé, no parlaré d’un txakra que estigui oblidat pròpiament. Tampoc estic gaire segur que el tema «txàkric» sigui aquí rellevant. Almenys no en el sentit que hàgim de visualitzar alguna cosa o fer algun tipus d’exercici. No. És d’una experiència del que vull parlar.

Leer este artículo en Castellano

El chakra olvidado 001

A l’article anterior esmentava, com qui no vol la cosa, el plexe solar com un dels punts importants que acollien sentiments o emocions. El plexe solar es troba situat just a sota de l’estómac, bastant exactament a mig camí entre el melic i el cor.

Més o menys tots sabem el que són els «nervis a l’estómac», però no sé si estem igualment familiaritzats amb un altre tipus de realitat que és possible experimentar més o menys en aquesta zona del cos. En aquest cas, una realitat en positiu, que pot semblar propera a la dels grans sentiments del cor, si bé és d’una altra classe.

Hi ha qui afirma que el plexe solar és «el seient de l’ànima». Bé, de fet, també podem llegir aquí i allà que el seient de l’ànima es troba en algun lloc del cervell (acabaré l’article referint-me a això), o al cor. Vull deixar constància del meu absolut respecte per aquestes visions. De totes maneres, i per la meva experiència, localitzar l’ànima (també) a la zona corresponent al plexe solar té prou sentit.

El chakra olvidado 003

Fa molts anys vaig tenir l’oportunitat de parlar amb un monjo veterà del monestir de Santa Maria de Poblet (província de Tarragona) que em va explicar que sentia l’Esperit Sant en el seu interior, i va fer amb la mà dreta un moviment circular repetit de dalt a baix i de baix a dalt a la zona del plexe solar, com evocant una sensació de rum-rum continu.

Vaig quedar intrigat, sense saber de què em parlava. Per fortuna, uns anys després vaig poder conèixer aquesta sensació. Va venir com a resultat d’un lliurament molt pur a la divinitat arran d’haver de prendre una decisió d’una importància transcendental. Des de llavors puc afirmar que aquesta zona del cos pot constituir un seient estable per a una sensació que és definible com una profunda pau. Sense que sigui necessari visualitzar ni fer cap esforç per sostenir aquesta sensació.

El chakra olvidado 004

Aquesta pau pot identificar-se amb un cert tipus de buit, que no és un buit avorrit i anihilador en aquest cas, sinó que proporciona un confort i una joia contínues.

Això no fa millor ni pitjor a un ésser humà, no l’eximeix de res ni li dóna un aval de res, i a més la sensació pot diluir-se amb el pas dels anys, com ha passat en el meu cas, però no per desaparèixer sense deixar rastre, sinó deixant una mena de pòsit, molt evident de vegades i altres no tant.

Vull remarcar el fet que estic parlant d’una experiència que roman durant anys. M’ha semblat oportú, després de diversos articles publicats, abordar directament aquesta qüestió. S’insisteix molt en el cor en tot tipus de pràctiques però pot ser que la resposta, la que ens estableixi en una experiència duradora, estigui en una altra banda. La meva experiència és que els sentiments del cor, per més sublims que siguin, no gaudeixen de l’estabilitat que sí que és possible trobar en aquesta altra zona.

El problema és que no estic gens segur que hi hagi cap visualització o intenció que ens serveixi per accedir a aquest espai. La meva porta d’entrada va ser un ultimàtum existencial, però potser també és possible descansar en aquest lloc amb una simple actitud de gran confiança en la divinitat i per mitjà de lliurar el moment a Déu. (Permeteu-me que em refereixi a Ell com Déu; és com el sento més proper, potser pel meu condicionament cultural, però que cadascú utilitzi la denominació que prefereixi). No és que Déu ens «exigeixi» coses per apropar-se’ns; és només que si vivim enmig dels nostres embolics mentals no ens alinearem amb la puresa de motivació necessària.

El chakra olvidado 005

Dit això, almenys en el meu cas experimento qualsevol tipus d’emoció humana, i tampoc em reconec sempre en aquesta pau. Però si m’assec amb mi mateix és a l’espai mencionat on busco, o més ben dit on procuro «descansar», en lloc d’intentar forçar al meu cor a sentir. Les coses són senzilles. Aquesta és la idea principal que m’agradaria transmetre. Descansar el màxim possible amb la màxima confiança possible en ço diví, dedicant-li aquesta acció o aquest moment (no serveixen de res les declaracions grandiloqüents de «dedicar-li la vida sencera», perquè això suposa una intel·lectualització), és la màxima «recepta» que a dia d’avui podria donar.

En el Bhagavad Gita apareix el factor fonamental de l’acció desaferrada i desinteressada. Però sovint, i influïts pel concepte d’un Déu que ens jutja, que més o menys es manté en el nostre inconscient, no fem un lliurament pur de l’acció, sinó que maquinem alguna cosa per tal d’apaivagar aquest Déu tan exigent. Elaborem pactes, els mostrem a Déu i assumim que aquest els ha acceptat. Recordeu la pel·lícula Amadeus?; un Salieri que segurament tenia poc o molt poc a veure amb el Salieri real va fer entrega a Déu de la castedat a canvi que el convertís en un geni, però Déu es va obstinar a donar-li carabasses tota l’estona, per a desesperació seva i augment del seu ressentiment.

El chakra olvidado 006

Aquest seria un exemple paradigmàtic d’home que demana i Déu que no escolta. Ara bé, des de quin espai demana l’home? Si l’home demana des d’un espai de negociació, Déu no l’atén. Mireu, en un moment donat vaig lliurar els meus estalvis a un estil de vida espiritual. No vaig experimentar cap tipus de benedicció amb aquest acte. No va ser un lliurament pur, com sí ho va ser el d’aquella ocasió en què vaig oferir una sola acció, però amb tot el meu cor.

És que Déu no ens escolta ni amb l’oïda ni amb la raó, i molt menys amb mentalitat de mercader. Concebeu-lo només com una vibració molt pura, molt pura, que ens pot beneir en un instant en què aconseguim vibrar amb aquesta mateixa puresa. El factor de la innocència és fonamental. I Déu no vol «la nostra vida», ni els nostres diners per descomptat, sinó que l’estimem ja, ara, en aquest moment i perquè sí, pel sol fet que constitueix la mateixa essència de la qual estem fets. En realitat, si estem amb aquesta intenció, no és probable que tinguem actituds mesquines amb les nostres possessions ni amb els altres. Tampoc serem esclaus de condicions que haurem inventat.

He estat descrivint l’experiència de la il·luminació? No. Quan sento o llegeixo les paraules d’un autèntic il·luminat, escolto experiències d’expansió còsmica que desconec absolutament. Deu ser una cosa meravellosa. Hi ha qui identifica el seient de l’ànima amb la glàndula pineal, al cervell. Enhorabona als qui l’hagin trobat allà i hagin tingut l’experiència coneguda com la il·luminació. Aquí he cedir, absolutament, la paraula a altres plomes. En qualsevol cas, el que m’agrada del sentiment-buidor present a la «zona oblidada» és la seva solidesa, la seva connexió a terra, la seva substancialitat feta de pau. Aquests constitueixen, per mi, atributs valuosos, com ho eren també per aquell bon monjo.

© Francesc Prims Terradas. Autor del llibre d’entrevistes “Nuevos paradigmas” (Editorial Sirio, febrer de 2015). www.francescprims.com

Leer este artículo en Castellano

El chakra olvidado 007

Llibre Nuevos paradigmas (Editorial Sirio)

 De l’autor Francesc Prims

LINK DE COMPRA: www.casadellibro.com/libro-nuevos-paradigmas/9788416233335/2490111

PORTADA DEL LLIBRE:

Portada Nuevos paradigmas 400px

ENTREVISTATS:

Nuevos Paradigmas Fotos Entrevistados

Portada-Nuevos-paradigmas-660px

CONNECTA AMB LA CAJA DE PANDORA

Si vols rebre actualitzacions periòdiques de tot el que anem publicant, Subscriu-te al llistat de correu Aquí
  • Reds socials
  • Visita les nostres webs
  • Portals de Vídeo y Audio

Segueix-nos a  Facebook
www.facebook.com/pandoravideo ( Pàgina Oficial )
www.facebook.com/groups/lacajapandora/ ( Grup )

Segueix-nos a Google+
www.plus.google.com/+LacajadepandoraEu1

Segueix-nos a Twitter
www.twitter.com/cajapandora1

Segueix-nos a Social Red
www.socialred.com

Segueix-nos a Tsu
www.tsu.co

Visita y suscribeix-te la web de La Caja de Pandora
www.lacajadepandora.eu

Visita la web de videos de La Caja de Pandora
www.cajadepandora.tv

Visita y suscribeix-te al Periódico de La Caja de Pandora
www.pandoranews.eu

Suscribeix-te als canals de vídeo La Caja de Pandora:

www.youtube.com/lascajasdepandora ( Principal )

www.youtube.com/matrixpandora ( El Origen y Descifrando La Matrix )

www.youtube.com/siyiyi ( Luís Palacios )
www.youtube.com/caixadepandoraTV ( Catalán )
www.youtube.com/PandorasTv ( Inglés )

Suscribeix-te al canal d’Audio de La Caja de Pandora:
www.ivoox.com/escuchar-caja-de-pandora-audios_nq_4454_1.html

Segueix-nos a Vimeo
www.vimeo.com/channels/lacajadepandora

Sol Ahimsa Colomgia 2018

About cajadepandora

Equipo de La Caja de Pandora

Check Also

Les “Meves” Emocions

Les meves emocions i els meus sentiments són meus, oi? Es conceben com la part …

Les persones no existeixen

Les reflexions d’aquest article no són per tenir-les presents tot el dia cada dia, perquè …

Un ingredient per a l’èxit

En aquests temps de mitificació de la idea d’èxit i assoliment, moltes vegades oblidem fer …

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.