Home 40 Publicacions en CATALÀ 40 El Poder d’olorar

El Poder d’olorar

L’escriptor Patrick Süskind ja ens transmetia com són de fascinants les olors en el seu best-seller El perfum, però és clar, en un context bastant macabre. Sens dubte, el poder evocador de les olors pot portar-nos a esferes molt més constructives!

Leer este artículo en Castellano  bandera españa
Parlant amb el físic i investigador de la consciència Patrick Drouot sobre els set cervells que ell explica que tenim, m’explicava el següent:

“Tenim un cervell olfactiu (el rinencèfal), que exerceix un important paper en l’equilibri. Allà es troba la seu de l’olfacte. El rinencèfal és una de les parts més primitives del nostre cervell. L’olfacte és l’únic sentit les informacions del qual no tornen a ser tractades o traduïdes pel còrtex cerebral, cosa que explica el fort poder d’evocació que tenen les olors (n’hi ha prou amb el rastre d’un perfum perquè tornin a la superfície records que pensàvem oblidats). L’olfacte és també un dels primers sentits actius en el nadó, o fins i tot en el fetus. Però amb el pas dels anys el rinencèfal tendeix a desprogramar-se, fins i tot de vegades a bloquejar-se completament, després d’un traumatisme emocional.”

Després d’un traumatisme emocional?; crec que ho hem d’entendre en un sentit ampli, ja que al llarg de la vida les emocions de qualsevol de nosaltres es van veient ferides i la nostra sensibilitat general es va veient minvada.

Potser per això, quan parlem dels cinc sentits, n’hi ha dos en els quals pensem en primer lloc, i que ens fa pànic la sola idea que puguem perdre: la vista i l’oïda. Segurament els seguiria el tacte. El gust i l’olfacte són percebuts més secundaris.

No obstant això, si aspirem a ser éssers humans complets crec que hem de reivindicar el gran poder d’aquests dos últims, i més específicament del segon d’ells, que, com hem vist, té el seu propi cervell associat.

El poder de Oler 002

Per començar, el gust ja té un gran poder evocador; qui no coneix l’experiència de tancar els ulls per assaborir millor un aliment? Però el gust és difícil que vagi més enllà de l’àmbit del menjar, i allò que ens imbueix, els aliments, passa a ser nostre només després d’un procés molt dens i laboriós. En canvi, les olors ens remeten a un ventall molt ampli d’experiències, i a més, i això és molt important, les absorbim inspirant, de vegades omplint completament els nostres pulmons d’aire, amb la qual cosa passen a formar part de nosaltres en un instant, per mitjà d’un procés molt més subtil que la digestió. Això els permet evocar una plenitud molt específica.

En el cas de la majoria de nosaltres, la major part del temps la nostra vida transcorre entre olors insignificants i anodins. De vegades posem un ambientador o un encens, però l’apoteosi ve quan sortim al carrer i ens trobem amb aquella herba acabada de tallar, amb aquella pluja que ha impregnat la terra, amb aquella olor d’estufa de llenya, amb aquella flor l’aroma de la qual esclata envaint els nostres pensaments i reduint-los a pols.

El poder de Oler 003

Potser tenim el rinencèfal desprogramat i bloquejat i llavors no parem atenció a res de tot això, o no li donem importància. Perquè tota la importància l’estem donant, per descomptat, al que ens ha passat aquell dia, o al que estem anant a fer. Ni cal dir-ho, “tenim pressa”, i no perdrem el nostre valuós temps apreciant una cosa que, al cap i a la fi, no n’hi ha per tant.

Que no n’hi ha per tant?; permeteu-me reconsiderar-ho.

Moltes vegades invertim valuosos euros i un valuós temps a presenciar quelcom que adelitarà la nostra vista i la nostra oïda. Però tot el que ens adelita la vista i l’oïda té una ressonància limitada. És a dir, tot allò que ens entra pels ulls, on va? Als pulmons? A la sang? Passa a constituir part integral del nostre ésser? No; el que ens entra pels ulls va directament al cervell, que fa la seva interpretació corresponent. En el cas del que oïm passa una cosa semblant; el missatge va de l’orella al cervell. Aquí guanyem en abstracció; el cervell ha de fer un major esforç per desxifrar aquests sons i això produeix el plaer específic de l’escolta. És cert que el que veiem i el que escoltem, un cop que ha estat filtrat pel cervell, dóna lloc a una multiplicitat de respostes mentals i emocionals, però el cervell juga un gran paper orquestrador en tot això; veiem o oïm alguna cosa de fora i el cervell ho interpreta, de manera que seguim essent “molt nostres”; som nosaltres amb nosaltres mateixos esperonats per estímuls exteriors.

El poder de Oler 004

Pel que fa al tacte, ens permet verificar i conèixer. Segurament és el sentit amb menys poder evocador, el més eminentment pràctic, tot i que “arriba el seu moment” quan és l’hora del plaer sexual. És un sentit que remet a l’experiència immediata, directa, “tangible”, molt poc abstracta. En aquest cas anem de la pell i les terminacions nervioses al cervell, on es desencadenen totes les seguretats o totes les alertes en nom de la nostra supervivència (per exemple, sabem que ens estem cremant gràcies al tacte, i llavors retirem de seguida la mà del foc).

En el cas del gust ja hem entrat dins de nosaltres mateixos. El que sigui que esdevé té lloc dins del nostre propi cos, si bé en una àrea molt específica, la de la boca-paladar. Estem dins nostre, i trobem un plaer especial a tancar els ulls perquè l’entorn no ens molesti i així puguem assaborir més bé la beguda o l’aliment de què es tracti. Però la sensació dura el que dura i no va més enllà d’aquesta zona del cos (el que ve després, la digestió, ja no té res a veure amb al gust). I la informació que recreem és tan sols la que va associada amb aquella beguda o aquell aliment en concret. Amb el gust hem fet un pas important dins de les sensacions internes, menys interferides pel cervell, amb la qual cosa ja té un poder evocador, però en certa manera és limitat allà on anem. (Per descomptat, el gust té també un fort component pràctic, ja que ens permet detectar si els aliments estan o no en bon estat. Tots els sentits tenen un component pràctic en nom de la nostra supervivència, des de l’inici dels temps.)

El poder de Oler 005

I arribem finalment a l’olfacte. En aquest cas es produeix la màxima simbiosi entre el món extern i nosaltres: per olorar hem d’inspirar, i si l’olor ens agrada especialment procurem fer-ho a ple pulmó. D’aquesta manera no és que estiguem merament “olorant”: estem incorporant àtoms d’allò que desprèn la seva fragància, primer en els pulmons i després a la sang, en totes les nostres cèl·lules. És la manera màxima com, en el pla físic, ens fem un amb l’entorn.

I per què estimem tant incorporar allò que estimem olorar? Deu ser perquè hi sentim una afinitat; hi percebem un component profundament familiar i íntim que ens fa dir: “Vull estar amb tu; vull que formis part de mi.” Estem estimant la informació que conté allò olorat, i, més enllà d’això, estem estimant la seva essència, la seva ànima.

El poder de Oler 006

L’ànima és vida més informació. La vida la compartim tot el que és viu, i cada vòrtex de vida aglutina informacions diferents. I una cosa són les informacions que acumulem els éssers humans com a ens pensants, però una altra cosa ben diferent són les informacions que acumula l’aigua salada del mar, les roques, la terra, l’herba, l’aigua de pluja, les flors… Tot això conté informacions d’un pla que no és mental, d’una esfera en què l’essència brilla més pura. I conté altres informacions, a més. Han estat testimonis de tantes coses la mar, la terra, les muntanyes…! La història del món està en elles; està present en si mateixa en el cas de la terra, el mar i les muntanyes, o és llegada per mitjà de l’ADN en el cas dels éssers de la natura més efímers.

És per aquests motius que en olorar la natura, o el que és natural, som imbuïts de tantes coses. Potser no podrem traslladar-lo a imatges o paraules, potser es quedarà en una intuïció vaga, però estarà plena de significat. Aquí, en aquest olorar a ple pulmó aquest factor natural que ens enamora, hi ha presents intuïcions de paisatges idíl·lics, de relacions humanes perfectes, de gaudi dels humans en perfecta harmonia amb la natura; i hi ha present alguna cosa de la història, de quan aquestes olors estaven més esteses perquè la modernitat no les havia acotat tant.

El poder de Oler 007

Si deixem de pensar durant els breus instants sense temps d’aquesta inspiració, si som conscients que estem incorporant això de què hem parlat en el nostre cos i en la nostra ànima, sabrem que estem incorporant companyia, que en realitat no estem sols, que realment som un amb tot el demés. En molt pocs segons, i gratuïtament, estem omplint-nos d’un contingut tal que fa empal·lidir qualsevol informació o coneixement que puguem incorporar pels sentits que estan més connectats amb l’intel·lecte.

Però no hi ha inspiració sense expiració. Amb la inspiració hem pres; amb l’expiració és el moment de donar alguna cosa a canvi, de donar-nos a nosaltres mateixos. L’expiració és el moment de donar les gràcies i d’exhalar el que som, la nostra informació com a essència, a l’ambient, a l’aire, a l’abstracte, perquè d’altres puguin absorbir-la, alimentar-se i saber que tampoc estan sols. Perquè les olors són l’aspecte glamourós del prana, però el prana existeix sempre, amb i sense olors, com a font de vida i informació, i s’està sempre intercanviant. Així doncs, respirem i compartim, respirem i compartim, respirem i compartim… Sapiguem que no estem sols, i que mentre respirem no podem estar-ho.

Joy

Aturar-se un moment davant l’olor evocadora i respirar durant uns quants segons, o, si no resulta convenient, no aturar-se, però respirar de totes maneres; si pot ser, amb els ulls tancats. Aquesta és una de les claus de la felicitat. Crec que això pot convertir-nos en artistes o en genis. L’artista i el geni són éssers humans normals que es fan amb nivells més subtils d’informació. No és per casualitat que això és així. Senzillament romanen oberts a la vida que els envolta i permeten que la seva informació els imbueixi. Estan menys capficats, tot i que, curiosament, semblen més capficats que les altres persones. Més que capficats estan “totficats”, de manera que deixen de prestar tanta atenció al que és superficial per capbussar-se més en l’ànima de les coses.

“Amb el pas dels anys el rinencèfal [el cervell olfactiu] tendeix a desprogramar-se, fins i tot de vegades a bloquejar-se completament”, ens deia Patrick Drouot… I com s’exercita tot múscul?, amb la pràctica. No deixis d’assaborir les aromes que et transporten; particularment les que estan plenes de vida, les del món natural. T’estan transportant a l’interior de tu mateix en unió amb el tot. T’estan despertant de nou a la vida.

Aquest és l’inefable, subestimat i multivaluós poder de l’olfacte.

© Francesc Prims Terradas

Leer este artículo en Castellano

bandera españa

CONNECTA AMB LA CAJA DE PANDORA

Si vols rebre actualitzacions periòdiques de tot el que anem publicant, Subscriu-te al llistat de correu Aquí
  • Reds socials
  • Visita les nostres webs
  • Portals de Vídeo y Audio

Segueix-nos a  Facebook
www.facebook.com/pandoravideo ( Pàgina Oficial )
www.facebook.com/groups/lacajapandora/ ( Grup )

Segueix-nos a Google+
www.plus.google.com/+LacajadepandoraEu1

Segueix-nos a Twitter
www.twitter.com/cajapandora1

Visita y suscribeix-te la web de La Caja de Pandora
www.lacajadepandora.eu

Visita la web de videos de La Caja de Pandora
www.cajadepandora.tv

Visita y suscribeix-te al Periódico de La Caja de Pandora
www.pandoranews.eu

Suscribeix-te als canals de vídeo La Caja de Pandora:

www.youtube.com/lascajasdepandora ( Principal )

www.youtube.com/siyiyi ( Luís Palacios )
www.youtube.com/caixadepandoraTV ( Catalán )
www.youtube.com/PandorasTv ( Inglés )

Suscribeix-te al canal d’Audio de La Caja de Pandora:
www.ivoox.com/escuchar-caja-de-pandora-audios_nq_4454_1.html

Segueix-nos a Vimeo
www.vimeo.com/channels/lacajadepandora

Sol Ahimsa Colomgia 2018

About cajadepandora

Equipo de La Caja de Pandora

Check Also

Les “Meves” Emocions

Les meves emocions i els meus sentiments són meus, oi? Es conceben com la part …

Les persones no existeixen

Les reflexions d’aquest article no són per tenir-les presents tot el dia cada dia, perquè …

Un ingredient per a l’èxit

En aquests temps de mitificació de la idea d’èxit i assoliment, moltes vegades oblidem fer …

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.