Home 40 Publicacions en CATALÀ 40 El nostre pa de cada dia

El nostre pa de cada dia

Estem en plenes festes nadalenques i una de les seves principals característiques són els fabulosos àpats que preparem tots els qui ens ho podem permetre, o aquells als quals som convidats.

És un goig menjar, i més encara menjar coses saboroses, però això em porta inevitablement a pensar en l’altra part, en les coses menjades. Per més que estiguin sumptuosament presentades, han hagut d’experimentar la mort abans de poder alimentar-nos.

Leer este artículo en Castellano

El pan nuestro de cada día amb imatges 002

Hi ha algun consol possible? Hi ha alguna concepció que ens permeti eludir la culpabilitat quan pensem honestament en aquesta realitat?

Per a molts tot es redueix a una cosa tan simple com que necessitem menjar per viure, de manera que és la nostra vida o la d’aquests altres éssers. Davant d’aquesta perspectiva, molts opten per no menjar animals, i aspiren així a no infligir dany. Però es dóna la circumstància que sembla que s’ha mesurat estrès en vegetals que havien de ser tallats. No sé gaire bé quina base científica té això, però sembla versemblant que si les plantes “escolten” els nostres missatges d’amor i creixen millor gràcies a ells, també poden percebre la nostra intenció d’arrancar-les o tallar-les.

El pan nuestro de cada día amb imatges 003

Hi un grapat d’éssers humans que viuen sense la necessitat de menjar, i aquesta pot ser una aspiració magnífica. No obstant això, és una opció que ens espanta a molts, per no estar exempta de riscos. Si bé és possible transcendir les lleis d’aquesta dimensió, i a llarg termini és potser el que estem tots destinats a fer, de moment i en general estem regits per un cert funcionament.

A l’article passat parlava de com és d’especial aquesta dimensió pel fet que no apareixem en ella per generació espontània, sinó que es requereix d’un complex procés de gestació i naixement. La complexitat dels requisits físics sembla incloure també el fet que els éssers necessiten alimentar-se els uns dels altres.

El pan nuestro de cada día amb imatges 004

En aquest sentit, els que es troben en una situació més “pura” són els vegetals, que tot el que fan per viure és metabolitzar els quatre elements: els nutrients del sòl (terra), l’aigua, l’oxigen i el diòxid de carboni (aire) i el sol (foc). Després, els animals herbívors o les persones vegetarianes incorporen els quatre elements en si mateixes no només directament, exposant-se a ells, sinó també per mitjà de menjar-se els éssers que els han metabolitzat (cosa que sembla especialment necessària quan es tracta d’incorporar l’element “terra”). I els animals i persones carnívors incorporen els elements per mitjà de cruspir-se els animals, generalment herbívors o omnívors.

Tot això té lloc per mitjà d’una dansa macabra en què, des dels animals herbívors cap amunt (més algunes plantes carnívores), els éssers s’infligeixen mal i es mengen els uns als altres. Tot això passa sota la mirada impertèrrita del cosmos, com si fos el més normal del món.

No tinc notícies que aquesta dansa tingui lloc en les dimensions en què s’apareix per generació espontània. La psíquica Marilou Trask-Curtin parla per exemple d’un paradís on veu aliments però ningú menjant, de manera que aventura que allà no cal menjar per viure, si bé la proximitat del menjar proporciona un entorn familiar a les ànimes que hi ha per allà. De fet, seria estrany un paradís on la felicitat d’alguns fos a costa del patiment d’altres.

El pan nuestro de cada día amb imatges 005

Perquè, de fet, la qüestió fonamental aquí és la del sofriment. L’assumpte veritablement commovedor no és si ets o no menjat, sinó el que ve abans d’això, que és la manera en què es produeix la teva mort. Abans de ser menjat se t’ha de treure la vida, i això porta generalment dos factors associats: primer, un estrès, una por i una angoixa; és a dir, un impacte emocional. Segon, un dolor més o menys intens, però en general de curta durada. Després, una vegada que has traspassat i ho veus tot amb els ulls etèrics, tant te fa el que li passi a continuació al teu cos.

Així doncs, el fonamental no és el fet de menjar o no menjar, sinó el fet de treure la vida, i aquesta es pot treure per múltiples motius, tant als animals com als mateixos éssers humans. I allò més fonamental entre el que és fonamental és l’angoixa, ja que aquesta és l’impacte que pot quedar després de la mort i que pot ser necessari resoldre en una propera vida.

Si aconseguim alleujar aquesta angoixa haurem fet un gran pas cap a l’harmonia o cap a l’alliberament.

Resulta fonamental comprendre que el factor fonamental en el tema del menjar és la mort, i que, des d’aquest punt de vista, tots els éssers som “menjats” d’una manera o altra. Fins i tot els humans. Un càncer ens menja. Una malaltia degenerativa ens menja. Una demència progressiva ens menja. Els virus i bacteris mortals ens mengen. Els verins ens mengen. Un cop morts, ens mengen certs animalets de la natura, o ens mengen les flames.

El pan nuestro de cada día amb imatges 006

La comprensió que el fet de menjar i ser menjat forma doncs part de la dinàmica d’aquest cosmos ens hauria de proporcionar cert alleujament, o almenys certa acceptació. Ara bé, perquè aquest alleujament i acceptació arrelin veritablement hem de recordar una cosa més, que és la naturalesa essencialment sagrada o divina de la realitat. I què pretén obtenir la Divinitat de l’experiència en la matèria? El mateix que nosaltres: coneixement. Experiència. Evolució.

Tot i tots som aspectes de la mateixa Divinitat; aleshores podem dir que les diverses parts de la Divinitat es van menjant entre si. I quin interès poden tenir unes parts de la Divinitat a menjar-ne d’altres? Com que cada part de la Divinitat acumula una experiència i un coneixement únics, se m’acut que la finalitat de tot això és, d’alguna manera, assumir l’experiència o el coneixement dels altres éssers en nosaltres; segurament no d’una manera total, però sí almenys l’empremta, la característica fonamental de l’existència d’aquests éssers.

En un article passat parlava del poder evocador de les olors de la natura i teoritzava que si les olors ens remeten a tantes coses això pot tenir a veure en certa manera amb la informació que contenen els àtoms inspirats. Amb el menjar pot ser que assumim una cosa semblant: informació. De fet, davant d’un bon sabor també ens agrada tancar els ulls i assumir-lo plenament.

El pan nuestro de cada día amb imatges 007

L’univers sembla físic però és, en realitat, profundament metafísic. Sabem que la matèria no existeix pròpiament, sinó que tot consisteix en partícules infinitesimals subjectes a un continu joc de forces. També podem deduir, per sentit comú, que aquestes partícules no construeixen, conscientment i per si mateixes, el tot molt més gran que elles del qual formen part (un cos, una roca, etcètera), de la mateixa manera que una peça de Lego no sap a què està destinada ni s’acobla sola amb les altres. Serà la intel·ligència que organitzi aquestes peces la que atorgarà a cadascuna la seva funció. I aquesta intel·ligència només es prendrà la molèstia si obté alguna cosa per mitjà d’això. Com que aquesta intel·ligència és metafísica, la seva finalitat només pot ser metafísica. I com que aquesta intel·ligència és el substrat i l’origen de tot, no té res per conèixer excepte a si mateixa. Aleshores, se subdivideix per veure’s i experimentar-se des de diversos angles, i en una de les possibilitats construeix aquest univers i decideix aprendre per mitjà de fusionar els cossos que han tingut experiències diferents. En aquest sentit, menjar seria una forma de fusió. Fer l’amor en seria una altra. De fet, quan ens “menjaríem algú a petons” estem expressant aquest anhel de fusió, d’incorporació.

Aquesta fusió es processa per estrats. Els vegetals incorporen les característiques pures dels quatre elements més les experiències que poden permetre’s tenir com a éssers que romanen ancorats en un lloc. No sembla un àmbit exuberant d’experiència, però per aquí es comença. A continuació, els animals herbívors incorporen aquesta característica i tenen a més un àmbit d’experiència molt més ric, en poder-se moure. Seguidament, els animals carnívors incorporen tot això i poden permetre’s el repòs relaxat del felí. Després ve l’ésser humà, que incorpora en si mateix tot el que creu pertinent i gaudeix d’un descans més relaxat encara.

Finalment, la mort es menja tothom i els éssers tornen a formar part de l’aire i de la terra, que són assimilats directament pels vegetals. El cicle de retroalimentació mútua mai no cessa i ha de ser contemplat metafísicament, és a dir, com una forma de fer que el conjunt progressi en coneixement gràcies a aquesta espiral d’anar-nos incorporant uns dins dels cossos dels altres.

Hands Holding a Seedling and Soil ca. 2000

Aquest sistema de funcionament crec que seguirà existint en el cosmos, però això no evita que una humanitat determinada, arribat un punt de la seva ascensió per l’espiral, pugui decidir i aconseguir obtenir la informació que necessita directament de la seva pròpia font metafísica, i amb això deixar de menjar. Perquè, al cap i a la fi, no concebo que en dimensions més excelses els éssers segueixin amb el procediment tan bast que és menjar per seguir incorporant informacions uns dels altres.

Algunes persones ja estan vivint sense menjar. La resta, mentre hi anem fent camí, podem fer un pas interessant en l’ascens per l’espiral. Aquest pas consisteix a reconèixer la naturalesa sagrada, divina, de tot el que mengem, i consisteix a agrair als éssers que ens mengem el que estan compartint amb nosaltres i a dir-los que arribarà un dia en què celebrarem la Divinitat tots junts, en una dimensió en què totes les criatures puguem sentir-nos agermanades i puguem viure sense agredir-nos de cap manera.

La tradicional benedicció de la taula és un acte d’agraïment que considero molt sa; crec que hauríem potenciar-lo i que podríem afegir aquesta perspectiva més cosmològica per fer un pas més en la nostra aspiració d’habitar finalment en dimensions en què no hi hagi cap agressió.

Imaginem que la cadena seguís més enllà de l’ésser humà i que per sobre de nosaltres hi hagués uns déus que estiguessin esperant el nostre punt de maduració per incorporar-nos als seus estómacs. Ara imaginem que aquests déus ens mengen despreocupadament, sense pensar gens en el nostre sacrifici ni mostrar-nos cap respecte.

El pan nuestro de cada día amb imatges 009

Ens agradaria haver viscut per això? Ens agradaria alimentar aquests éssers? En canvi, imaginem que, essent la cosa de manera que no poguéssim evitar el nostre destí, aquests déus mostressin un profund respecte per nosaltres abans del nostre sacrifici i ens agraïssin sincerament el que els aportarem, i que alhora desitgessin arribar a un punt evolutiu en què poguessin deixar de fer-nos això. En aquest cas podríem contemplar un mapa còsmic en el qual, així com hi ha éssers situats en nivells anteriors de l’escala que ens han alimentat, nosaltres seríem l’aliment d’uns éssers que estarien en un nivell posterior de l’escala, i veuríem d’alguna manera el sentit evolutiu i agermanador de tot això. Com que nosaltres rebríem aquest respecte, també el donaríem a les criatures de les quals ens alimentéssim. Participaríem així en una roda menys angoixant en què tots els éssers acceptarien millor el final dels seus dies (final que ha d’arribar de totes maneres).

El pan nuestro de cada día amb imatges 010

Recordem que abans he assenyalat l’angoixa com el problema fonamental de la roda de la depredació. També és el problema principal de qualsevol altre tipus d’apropament de la mort. Acceptar la mort és acceptar “ser menjat” per la malaltia o pel temps. I què és el principal que ens agradaria sentir davant de la mort? Que la nostra vida ha tingut sentit. Si els altres ens mostren, com els déus hipotètics dels que he parlat, el seu respecte i agraïment pel que ha estat la nostra vida, tindrem un bon impuls per seguir endavant. Però, és clar, abans haurem d’haver estat molt respectuosos nosaltres. I un dels àmbits menys valorats i que passen més desapercebuts a l’hora de ser agraïts i sentir la germanor universal és el del menjar.

Suggereixo que, a partir d’ara, beneïm tots els nostres plats a partir de la profunda consciència del sacrifici d’una part de la divinitat per tal que nosaltres puguem seguir vius. I que ens proposem que aquest sacrifici no hagi estat en va, per tal que prenguem la determinació d’aprofitar els nostres dies per aprendre a estimar millor i conèixer-nos millor. Fins i tot podem proposar-nos elevar en nosaltres l’experiència de l’ésser que ens hem menjat; és a dir, podem proposar-nos que aquest ésser segueixi vivint d’alguna manera en nosaltres i evolucioni per mitjà de la nostra pròpia evolució.

El pan nuestro de cada día amb imatges 011

D’alguna manera sento que aquesta actitud activa l’agraïment del cosmos cap a nosaltres, el qual ens dóna, al seu torn, les seves benediccions. La nostra vida flueix millor i rebem més ajuts.

Així doncs, i en definitiva, que els nostres Nadals no consisteixin només en tiberis i consum. Que siguin sobretot una manera de prendre consciència d’alguna cosa, i que puguem sostenir aquesta consciència.

He triat un tema que pot haver provocat incomoditat en alguns lectors, però què temem mirar? Què tenim por de veure? A tot pot donar-se un enfocament constructiu; fins i tot al fet espinós que vivim gràcies al sacrifici de la vida d’altres éssers, ja siguin animals o vegetals. Pot semblar desagradable afrontar aquest tema però forma part de la vida mateixa, i pot desencadenar en nosaltres reflexions i qüestionaments que, en definitiva, puguin acabar per fer de nosaltres millors éssers humans. La meva intenció no ha estat cap altra.

Bon profit a tothom.

© Francesc Prims Terradas

Leer este artículo en Castellano

El-pan-nuestro-de-cada-día-amb-imatges-001

CONNECTA AMB LA CAJA DE PANDORA

Si vols rebre actualitzacions periòdiques de tot el que anem publicant, Subscriu-te al llistat de correu Aquí
  • Reds socials
  • Visita les nostres webs
  • Portals de Vídeo y Audio

Segueix-nos a  Facebook
www.facebook.com/pandoravideo ( Pàgina Oficial )
www.facebook.com/groups/lacajapandora/ ( Grup )

Segueix-nos a Google+
www.plus.google.com/+LacajadepandoraEu1

Segueix-nos a Twitter
www.twitter.com/cajapandora1

Visita y suscribeix-te la web de La Caja de Pandora
www.lacajadepandora.eu

Visita la web de videos de La Caja de Pandora
www.cajadepandora.tv

Visita y suscribeix-te al Periódico de La Caja de Pandora
www.pandoranews.eu

Suscribeix-te als canals de vídeo La Caja de Pandora:

www.youtube.com/lascajasdepandora ( Principal )

www.youtube.com/siyiyi ( Luís Palacios )
www.youtube.com/caixadepandoraTV ( Catalán )
www.youtube.com/PandorasTv ( Inglés )

Suscribeix-te al canal d’Audio de La Caja de Pandora:
www.ivoox.com/escuchar-caja-de-pandora-audios_nq_4454_1.html

Segueix-nos a Vimeo
www.vimeo.com/channels/lacajadepandora

Sol Ahimsa Colomgia 2018

About cajadepandora

Equipo de La Caja de Pandora

Check Also

Les “Meves” Emocions

Les meves emocions i els meus sentiments són meus, oi? Es conceben com la part …

Les persones no existeixen

Les reflexions d’aquest article no són per tenir-les presents tot el dia cada dia, perquè …

Un ingredient per a l’èxit

En aquests temps de mitificació de la idea d’èxit i assoliment, moltes vegades oblidem fer …

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.