Home 40 Publicacions en CATALÀ 40 Vides Mítiques

Vides Mítiques

Quan busques mític al DIEC et remet a mite i aquí presenta aquestes definicions: «Relat fabulós tradicional sobre els déus, els herois, els orígens d’un poble, etc., que expressa, d’una manera simbòlica, un concepte religiós, filosòfic o social.» / «Relat poètic i fabulós que serveix per a explicar una doctrina, una creença.» / «Persona, fet, cosa que ha estat magnificat i s’ha convertit en model o prototip.»

Leer este artículo en Castellano

bandera españa

Vidas míticas 2

Permeteu-me ampliar metafòricament l’abast d’aquestes definicions i parlar del fet que cadascú de nosaltres té una vida que, si ens n’adonem, pot adquirir el caràcter de mítica.

Una vida mítica seria una vida que té una aroma de perfecció. És un «ha passat això perquè havia de passar», «estic i he estat en tot moment en els llocs apropiats i amb les persones apropiades», «la meva vida es desenvolupa en una seqüència que té sentit i que a més és màgica».

M’agrada veure mite en tot tipus d’obres d’art que semblen perfectes, en entorns que semblen perfectes. Però no perfectes tipus cartró pedra, sinó perquè es nota que allà hi ha una presència, una ànima especial. El mateix passa amb les persones. Hi ha persones que senzillament és perfecte que siguin aquí, o que te les trobis en un determinat lloc de treball, o que per diversos motius es creuin en la teva vida, passant a formar part d’ella en ocasions. Hi ha persones que se senten confoses i fora de lloc, però també és perfecte que aquestes persones s’estiguin reinventant. Referim-nos també als noms; els noms que són perfectes per a les persones. Em sembla sorprenent que els noms i cognoms de les persones que han transcendit com a grans escriptors, compositors, científics, esportistes, etc., quadrin tant com a nom d’escriptor, compositor, científic, esportista, etc., mentre que quadrarien molt menys si s’intercanviessin aquests noms. Wolfgang Amadeus Mozart autor de la teoria de la relativitat?; home… Albert Einstein autor de composicions musicals fantàstiques?; sí que tocava el violí, però…

Hi haurà qui dirà que és que ens acostumem als noms i que aquí s’acaba el misteri, però em permeto dubtar-ho molt. Més aviat percebo que hi ha una energia present en els noms que constitueix una unitat absoluta amb ço que la persona ha vingut a manifestar en aquest pla.

Vidas míticas 3

Si això fos així, estaríem vivint el desplegament d’una meravellosa simfonia històrica en què cadascú de nosaltres pot gaudir conscientment el lloc que ocupa dins del gran ordre, i gaudir també del desplegament de la pròpia vida com d’una simfonia dins de la gran simfonia que fem entre tots.

Aquest desplegament inclouria tant els encerts com els errors sense perdre per això l’aroma de la perfecció. De fet, no seria rellevant distingir entre encert i error, ja que, com afirma la programació neurolingüística, tots ho fem el millor que podem en funció de la comprensió i les eines de què disposem a cada moment, a cada etapa.

Les nostres vides, com les simfonies, contenen passatges alegres, passatges tristos, passatges principals molt reconeixibles, passatges més irreconeixibles i fins i tot avorrits, que són el pont cap a una nova zona d’interès… El joc de tensions i distensions és continu; l’equilibri sembla precari, però és absolut.

Vidas míticas 4

La música clàssica gaudeix d’una popularitat tan sols relativa perquè, entre altres raons, sol costar copsar-la a la primera. La primera audició pot resultar fins i tot, de vegades, sobiranament avorrida. És habitual que sigui necessari escoltar una peça diverses vegades per poder copsar tota la seva coherència. Quan descobreixes tota aquesta coherència es descorre un vel; és una meravella. T’adones que cap passatge era en realitat sobrant, i que fins i tot aquells que semblaven menys melòdics o més avorrits ocupen plenament el seu lloc en el conjunt de la trama. Després pots continuar aprofundint, i a cada escolta descobreixes alguna cosa nova. I, sobretot, assumeixes completament que el que es desenvolupa durant aquests minuts és perfecte. Una cosa que va començar tenint amb prou feines sentit acaba sent un emblema de la perfecció mateixa. I no una perfecció freda, sinó plena de contingut, emoció i vida.

Bé, les obres musicals serien per a mi exemples de construccions mítiques, particularment quan el compositor no es va limitar a copiar-se a si mateix o a complir un encàrrec, sinó quan va copsar alguna cosa que el va omplir en aquell moment i va tenir l’habilitat de convertir aquella intuïció, aquell cúmul abstracte de sensacions, en una estructura complexa i plena de significat en la qual cada melodia, cada harmonia, cada instrument i cada nota ocupen el seu lloc.

Et convido que et familiaritzis amb la simfonia d’algun compositor que t’atregui (si no ho has fet ja) (Beethoven és sempre una garantia) i que, una vegada que t’adonis d’aquesta meravella de la qual parlo, contemplis la teva vida com si es tractés d’una simfonia. Una vida amb les seves melodies, les seves no melodies, els seus moments dissonants que donen lloc a una tensió creativa, les seves alegries, les seves tristeses, les seves aventures, els seus riscos, les seves seguretats, les seves trobades, les seves decisions, els seus dubtes, les seves certeses… Pots pensar fins i tot que la simfonia de la teva vida ja ha estat escrita, i que en aquest moment l’estàs vivint. Ets, a cada moment donat, una nota conscient, que pot fer-se conscient de tots els passatges que han sonat fins ara i que estàs expectant per veure on resoldrà la teva actual transició, si en una bella melodia calmada o en uns quants compassos vigorosos. No cal predeterminar la resolució; la perfecció de la teva vida es desenvolupa moment rere moment, i n’hi ha prou que atorguis atenció, amb mirada meravellada, a la propera sorpresa. Si et convé actuar o esperar depèn de tu, i sempre estarà bé, perquè segur que faràs el màxim que puguis en funció de la teva comprensió actual. Aquesta llei de la programació neurolingüística és el fil conductor que assegura que la nostra obra està essent perfecta, que tota nota i melodia està ocupant el seu lloc precís.

I després hi ha el tema del mite, del qual sembla que m’he desviat. Però no. Quan reconeixem la perfecció de qualsevol obra l’atresorem per seguir recreant-la. De la mateixa manera, podem repassar la nostra vida totes les vegades que faci falta per veure quin lloc ocupa tot. I si no tenim encara clar quin lloc ocupa alguna cosa, seguim vivint, perquè l’actual passatge de transició segur que desembocarà en una nova melodia.

Una simfonia és una constant interrelació d’elements (notes i instruments) amb contingut, màgia i perfecció. I aquesta amalgama de contingut, màgia i perfecció dóna un efecte de imprescindibilitat. És a dir, sentim que la vida no seria el mateix, que li faltaria alguna cosa, si aquestes obres perfectes no s’haguessin materialitzat. Això les converteix en immortals i, per tant, en mítiques.

Però què és el que fa que aquestes obres tinguin aquest carisma? Tenen aquest carisma gràcies a tots els elements que contenen i, sobretot, a la manera en què es combinen aquests elements entre si per ser els dipositaris d’un enorme contingut.

És fàcil exemplificar això amb les simfonies, perquè constitueixen exemples molt gràfics. Però és que, més enllà d’elles, hi ha infinites coses a la vida, infinites «notes», que combinades entre si donen lloc a una obra mestra. I com que cadascú de nosaltres som l’eix de les nostres pròpies vides, som els protagonistes d’una obra mestra en cada cas.

Vidas míticas 5

A més de les diverses notes, n’hi haurà que seran tocades per flautes, altres per violins i altres per trompetes. A vegades sonaran al mateix temps, constituint una harmonia més o menys carregada, i altres vegades hi haurà meravellosos sols, i fins i tot silencis. És així com hi haurà «notes», «harmonies», «orquestracions» i «silencis» que seran paisatges. D’altres seran persones. Altres seran llocs de residència. Altres seran viatges. Altres, excursions. D’altres, senzills passejos. Altres, el camí cap a la feina. Etcètera, etcètera, etcètera. Fins i tot hi ha simfonies dins de la simfonia; per exemple, en el camí cap a la feina, amb quines persones em trobaré? Quines cares conegudes o desconegudes veuré? Quina sorpresa hi haurà en qualsevol moment pel carrer? Quins cotxes passaran, quin em cridarà l’atenció per algun motiu? Com seran avui les fulles dels arbres? Quin paisatge dibuixaran els núvols al cel? Puc fer aquest senzill trajecte com si es tractés d’una obra perfecta i convertir-lo en immortal per la seva màgia i contingut dins d’una estructura que permet condensar i avaluar la seva perfecció (aquesta estructura és el trajecte mateix, el temps que dura)?

Perquè pugui adonar-me del mite inherent a la meva vida i a qualsevol cosa el sentit de perfecció és important, com ho és per a qualsevol obra d’art que valgui la pena. És a dir, considero que és perfecte que sigui justament aquesta persona la que s’està creuant en aquest moment amb mi. És perfecte que just ara passi aquest cotxe. A més, els ensenyaments espirituals em diuen que tot el que hi ha a fora és un reflex del meu interior, així que tot encaixa! Tot és perfecte perquè realment ho és, perquè jo estic fent tot el que puc en funció del meu moment evolutiu actual i tot el meu món ho reflecteix. Quina imperfecció podria cabre?

Vidas míticas 6

I la perfecció és delícia, com aquelles pel·lícules que no deixaríem mai de veure o aquell quadre, paisatge o persona que no deixaríem mai d’admirar. Valorem doncs la màgica perfecció de les nostres vides i assaborim-les amb delit. Ja que, sense la nostra vida, el món no seria el mateix. Res no seria el mateix. Faltaríem nosaltres. Si som aquí és per alguna cosa. No infravalorem mai el que som ni el sentit que té que siguem aquí.

Potser algun dia ens asseurem en una butaca còsmica i gaudirem veient la pel·lícula de l’epopeia mítica constituïda per les nostres vides. I direm: «Quanta perfecció!» «Quanta bellesa!». Ens adonarem perfectament de com els moments més difícils van acabar resolent en un gran aprenentatge, els aprenentatges van resoldre en una gran evolució i l’evolució va constituir un tot coherent amb molt de sentit. Gràcies a tot això haurem tornat al ple coneixement de nosaltres mateixos, és a dir, al coneixement del tot.

© Francesc Prims Terradas

Leer este artículo en Castellano

bandera españa

Vidas míticas 1

CONNECTA AMB LA CAJA DE PANDORA

Si vols rebre actualitzacions periòdiques de tot el que anem publicant, Subscriu-te al llistat de correu Aquí
  • Reds socials
  • Visita les nostres webs
  • Portals de Vídeo y Audio

Segueix-nos a  Facebook
www.facebook.com/pandoravideo ( Pàgina Oficial )
www.facebook.com/groups/lacajapandora/ ( Grup )

Segueix-nos a Google+
www.plus.google.com/+LacajadepandoraEu1

Segueix-nos a Twitter
www.twitter.com/cajapandora1

Visita y suscribeix-te la web de La Caja de Pandora
www.lacajadepandora.eu

Visita la web de videos de La Caja de Pandora
www.cajadepandora.tv

Visita y suscribeix-te al Periódico de La Caja de Pandora
www.pandoranews.eu

Suscribeix-te als canals de vídeo La Caja de Pandora:

www.youtube.com/lascajasdepandora ( Principal )

www.youtube.com/siyiyi ( Luís Palacios )
www.youtube.com/caixadepandoraTV ( Catalán )
www.youtube.com/PandorasTv ( Inglés )

Suscribeix-te al canal d’Audio de La Caja de Pandora:
www.ivoox.com/escuchar-caja-de-pandora-audios_nq_4454_1.html

Segueix-nos a Vimeo
www.vimeo.com/channels/lacajadepandora

Nassim Haramein

About cajadepandora

Equipo de La Caja de Pandora

Check Also

Les “Meves” Emocions

Les meves emocions i els meus sentiments són meus, oi? Es conceben com la part …

Les persones no existeixen

Les reflexions d’aquest article no són per tenir-les presents tot el dia cada dia, perquè …

Un ingredient per a l’èxit

En aquests temps de mitificació de la idea d’èxit i assoliment, moltes vegades oblidem fer …

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.