Home 40 Publicacions en CATALÀ 40 Un Món per a l’Ànima

Un Món per a l’Ànima

Els humans ens vantem del nostre desenvolupament del lòbul frontal i de tot el que som capaços d’inventar gràcies a la nostra intel·ligència i raciocini….

Leer este artículo en Castellano

bandera españa

Mundo alma 2

… I, la veritat, crec que ens hem embolicat. Està bé que volguéssim transcendir la incomoditat de les cavernes i que pretenguéssim assegurar-nos una mica d’escalfor o de fresca i la continuïtat dels aliments, així com la defensa contra animals que podrien agredir-nos, però al final ¿què hem acabat fent? Hem creat infinitat de fàbriques. Infinitat d’artefactes. Per la necessitat de connectar i coordinar tot això hem elaborat procediments complicats i, sobretot, hem construït infinitat de mitjans de transport i de contextos adequats a aquests mitjans (molts milers de quilòmetres de vies i asfalt).

Mundo alma 3

A més, no concebem un final. En cap sentit, en res. On és el sostre de les comoditats que esperem aconseguir ?; no existeix. El sostre del desenvolupament tecnològic a què aspirem?; tampoc no existeix. I, el més greu: el sostre pel que fa a quant podem créixer com a població? Pel que fa al que podem treure de la natura? Hi ha debats filosòfics i pràctics sobre aquests temes, però cap sostre no ha estat definit.

En fi, que el que originalment podia ser el noble objectiu de tenir una vida una mica més tranquil·la ha evolucionat tant i s’ha complicat tant que hem donat lloc a una vida plena de intranquil·litats. Els que entenen d’això diuen que l’estrès és una perpetuació de la reacció davant les situacions d’emergència. És a dir, antigament venia un lleó i teníem una reacció d’estrès… que durava fins que ens posàvem fora de perill. Ara, en canvi, la vida s’ha tornat tan exageradament complicada i els estímuls són tants que estem fugint del lleó constantment.

Mundo alma 4

On anem com a humanitat? Què més voldríem que saber-ho. No en tenim ni idea. Seguim endavant impulsats per un frenesí que interessa a uns quants que s’enriqueixen gràcies a ell, tots aquells que fan el seu agost gràcies al nostre anhel d’estar sempre a «l’última», el qual ens impulsa a anar reponent els nostres béns i coneixements al ritme de la moda i de les exigències del mercat.

Cap programa polític no ajuda a posar ordre en això. La política està regida pel màrqueting i, per prosperar, ha d’oferir a la gent el que vol sentir; no el que pot ser millor per a la seva supervivència a llarg termini, o fins i tot per al seu benestar tranquil. Així doncs, les mesures són curtes de vista i a curt termini, amb la qual cosa no tenen en compte multitud de factors que tenen una importància de primer ordre: els límits reals del creixement que ens podem permetre, els límits de la natura i de la Terra a l’hora de proveir-nos i els límits de la pol·lució que ens podem permetre.

Mundo alma 5

Aquests factors s’han anat denunciant repetidament, i poc a poc es van impulsant mesures que intenten posar-hi una mica de remei, com el foment del reciclatge i un major interès en l’estat dels nostres rius, per posar només un parell d’exemples (almenys a l’entorn on visc han proliferat els passeigs fluvials i ha millorat una mica l’aspecte de les aigües). Les alarmes segueixen sonant, de fet cada vegada amb més força, perquè el progrés pel que fa a les mesures mediambientals en els darrers lustres amb prou feines semblen contrarestar una mica els múltiples problemes que tenim.

Aquest és un àmbit de reflexió, i aquí segueix la batalla; les perspectives no són favorables, però molta gent està pensant i actuant al respecte. Però hi ha un altre àmbit de reflexió que no sento esmentar mai, i que m’agradaria posar sobre la taula.

És l’efecte de tot aquest frenesí sobre la nostra ànima. No em refereixo al tema de l’estrès i altres problemes psicoemocionals, que també són àmpliament comentats i tractats, per a la qual cosa ja hi ha tota una constel·lació de teràpies. Em refereixo a l’ànima ànima, la que demana un sentit a la vida, la que es meravella davant la bellesa i l’harmonia i la que es marceix davant l’absència d’aquestes, l’ànima que respira a ple pulmó i s’expandeix quan sent l’estímul de la inspiració, tal com li passa a l’aigua, com va mostrar el magnífic Masaru Emoto (que en pau descansi).

Mundo alma 6

Anem a veure: un món enfocat a complicar les coses indefinidament perquè alguns segueixin guanyant molts diners no és un món particularment interessat a inspirar les persones. Les persones inspirades, l’ànima de les quals somriu, necessiten poques coses, o en qualsevol cas moltes menys que les altres persones, perquè tenen molts menys buits per omplir i prenen distància respecte la roda del consum. Moltes persones molt felices i que consumeixin poc (i, de passada, emmalalteixin menys) no és quelcom que interessi de cap de les maneres a l’engranatge del sistema, per més que interessi a l’ànima de tots i fins i tot a la supervivència del conjunt de la humanitat.

Deixant de banda les meravelles de la natura no profanada i anant al terreny humà, els factors inspiradors es deuen a iniciatives puntuals que són tocades per la gràcia i que per sort s’obren pas en aquest món a favor dels qui encara saben adelitar-se: parcs i jardins harmoniosos i amb un toc màgic, dissenys urbanístics genuïns i molt cuidats, alguna construcció o monument especial, i per descomptat totes les mostres d’art inspirades i fins i tot sublims. Però són com bolets al bosc: ocupen molt poc espai en el conjunt del boscatge, i de vegades costa fins i tot trobar-los.

Mundo alma 7

De cap manera està concebut el món en el seu conjunt com un lloc d’estímul del gaudi. El gaudi intenta estimular-se per mitjà de variats productes de consum, però no s’atén de cap de les maneres a generar un context general i global en què, siguis on siguis i miris on miris, l’ànima se senti alegre, confortada i somrient davant l’estímul de la imaginació, la sorpresa, la bellesa i l’harmonia.

On construir i com fer-ho (cases, fàbriques, etc.) es fa en funció de plans urbanístics i certes especificacions tècniques, però rarament buscant l’harmonia del conjunt. On construir vies i carreteres s’estableix en funció de qüestions pràctiques de traçat i, amb sort, atenent a algun factor mediambiental, però amb prou feines (o en absolut) atenent a l’impacte sobre la vista i la psicologia dels habitants afectats. El que és habitual és que construccions modernes i d’aspecte fred convisquin al costat de cases decrèpites o fàbriques en ruïnes, que qualsevol carretera interrompi l’harmonia de qualsevol paisatge, que el formigó o l’asfalt profanin en qualsevol moment zones de camp i bosc, que la urbanització sense cap es carregui l’encant de les platges, i moltes més coses.

Mundo alma 8

M’agrada l’exercici de canviar en la meva ment els paisatges. Ho faig de manera intuïtiva des de fa molts anys. Alguna cosa en mi tendeix a millorar l’absurditat que presencio. Si és cert que existeixen les realitats alternatives, potser en algun punt hi va haver l’opció de triar fer les coses d’una altra manera, i hi ha algun lloc on es pot gaudir de les coses construïdes segons altres criteris. En aquest lloc hipotètic, per cert, sempre hi ha hagut la consciència dels límits, de manera que allà no ens n’anem de mare explotant-ho i poblant-ho tot. És un lloc on la gent viu més relaxada, més feliç, sense perdre el cap per guanyar una carrera boja.

I, pel que fa a la natura, remarcar el següent: a la natura segurament li «sobren» humans, però alhora falten humans a la natura. Humans amb ànima; no humans que acudeixin a explotar-la, embrutar-la o fer-hi soroll, sinó humans que gaudeixin en ella i amb ella, capaços de meravellar-se i de cuidar-la al mateix temps que s’honoren els uns als altres com a humans.

Mundo alma 9

És limitat el que podem fer amb el nostre temps i les nostres mans. Però el nostre potencial d’imaginar és infinit. Ara bé, amb què poblem la nostra imaginació? Podem abocar una mirada d’amor, sensatesa, màgia i esperit constructiu al nostre món. Si tot el que existeix s’influeix entre si tant com afirmen les teories quàntiques, no hi ha res que sentim o pensem que no tingui rellevància. Si, a més, resulta que els nostres pensaments detonen altres realitats, podem ser creadors de mons.

Quina és la nostra realitat? Quina volem que sigui? Què volem per al món? En el dolç esforç per a elevar el nostre pensament ens elevem, i potser tota la creació ascendeix gràcies a això.

© Francesc Prims Terradas

Leer este artículo en Castellano

bandera españa

CONNECTA AMB LA CAJA DE PANDORA

Si vols rebre actualitzacions periòdiques de tot el que anem publicant, Subscriu-te al llistat de correu Aquí
  • Reds socials
  • Visita les nostres webs
  • Portals de Vídeo y Audio

Segueix-nos a  Facebook
www.facebook.com/pandoravideo ( Pàgina Oficial )
www.facebook.com/groups/lacajapandora/ ( Grup )

Segueix-nos a Google+
www.plus.google.com/+LacajadepandoraEu1

Segueix-nos a Twitter
www.twitter.com/cajapandora1

Visita y suscribeix-te la web de La Caja de Pandora
www.lacajadepandora.eu

Visita la web de videos de La Caja de Pandora
www.cajadepandora.tv

Visita y suscribeix-te al Periódico de La Caja de Pandora
www.pandoranews.eu

Suscribeix-te als canals de vídeo La Caja de Pandora:

www.youtube.com/lascajasdepandora ( Principal )

www.youtube.com/siyiyi ( Luís Palacios )
www.youtube.com/caixadepandoraTV ( Catalán )
www.youtube.com/PandorasTv ( Inglés )

Suscribeix-te al canal d’Audio de La Caja de Pandora:
www.ivoox.com/escuchar-caja-de-pandora-audios_nq_4454_1.html

Segueix-nos a Vimeo
www.vimeo.com/channels/lacajadepandora

Nassim Haramein

About cajadepandora

Equipo de La Caja de Pandora

Check Also

Les “Meves” Emocions

Les meves emocions i els meus sentiments són meus, oi? Es conceben com la part …

Les persones no existeixen

Les reflexions d’aquest article no són per tenir-les presents tot el dia cada dia, perquè …

Un ingredient per a l’èxit

En aquests temps de mitificació de la idea d’èxit i assoliment, moltes vegades oblidem fer …

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.