Home 40 Publicacions en CATALÀ 40 El darrer dia de la meva vida

El darrer dia de la meva vida

Bé, en el moment de posar-me a escriure aquest article espero estar fent una metàfora. És a dir, espero anar-me’n a dormir i gaudir demà d’un nou dia. Però mai se sap! En qualsevol cas imaginem que jo, o qualsevol de nosaltres, decidís llegir o fer una ullada a aquest article cada dia, ni que fos com a recordatori. Segur que algun dia encertaríem, encertarem, i no hi haurà per a nosaltres un nou sol! (en aquest món).

Leer este artículo en Castellano

bandera españa

Último día 2

En xamanisme es parla de tenir la Mort per consellera, i consisteix a anar per la vida amb la consciència que la Mort és aquí mateix, a punt d’endur-se’ns en qualsevol moment. La idea és que això serveixi per manegar-se constantment amb la major impecabilitat possible.

En una petita variació d’aquest tema, proposo que ens prenguem aquest dia com si fos l’últim. No perquè el Halloween m’hagi inspirat idees macabres, sinó per una qüestió merament pràctica en relació amb el que és aprofitar el nostre temps en aquest món com a ànimes. Quantes coses podem aprendre sobre nosaltres mateixos si vivim l’actitud que adoptaríem davant el nostre darrer dia! Què podem trobar en nosaltres? Penediments? Agraïments? El lament per no haver fet alguna cosa important? La necessitat imperiosa de dir a algunes persones com les estimem? Sentim pau? Ansietat o por, potser?

Último día 3

És molt més fàcil i contundent realitzar aquesta pràctica sota el xoc de la proximitat de la mort, sigui perquè ha mort de sobte algú estimat i proper, sigui perquè el nostre propi estat de salut sigui tal que ens convidi a aquesta reflexió. I és que la nostra relació amb la mort és visceral, no intel·lectual. De tota manera, donada la seva inevitabilitat i omnipresència és possible evocar el seu consell sempre que ens sentim inspirats per rebre’l.

El fet de plantejar que aquest és el darrer dia de la meva vida d’una manera espero que metafòrica té dos avantatges importants: en primer lloc, guanyo temps; és a dir, puc arribar a unes conclusions que facin que després de la meva mort d’aquest dia (és a dir, després d’haver dormit la propera nit) em llevi al dia següent amb una actitud diferent en relació amb diverses persones i diverses coses sense necessitat d’haver-me mort realment i després haver-me tornat a reencarnar i haver tornat a experimentar de nou tota una infantesa fins arribar un altre cop a l’edat adulta. A l’eternitat no li importa, però jo potser preferiré amortitzar d’una manera que consideri intel·ligent l’energia i l’oportunitat de què avui disposo. En segon lloc, l’últim dia metafòric em permet centrar-me en les meves sensacions, que són de fet el més fonamental, i no haver de dedicar aquest últim dia a qüestions més pràctiques (comiats, gestionar certa paperassa, etc.).

Último día 4

Un cop exposat tot això, explicaré el que passa en el meu cas quan enfoco d’aquesta manera aquest dia; no perquè serveixi de model o exemple per a ningú, sinó per compartir i estimular la reflexió (començant per la meva pròpia).

Si vaig a les meves sensacions, en el meu cas passa el següent: de sobte m’adono de com n’és d’absurd centrar-se a aconseguir o fer certes coses a la vida. No es tracta de penedir-se d’haver fet o deixat de fer coses, però sí que val la pena que reconsiderem la importància que li donem a tot aquest actuar. La mort ho escombrarà absolutament tot, en primer lloc qualsevol tipus d’èxit personal. I si he estat ocupat intentant deixar algun tipus d’herència, alguna cosa que pugui ser útil als altres, fins i tot això adquireix un valor relatiu, perquè la mort segarà també totes aquestes vides, i, a una escala més gran, acabarà fins i tot amb tot aquest món. Amb tot això repeteixo que no tinc una sensació de penediment en relació amb el que he fet o deixat de fer, però sí la sensació que hauria d’haver relativitzat més i que hauria d’haver donat més importància a tot allò intern.

Último día 5

Una cosa que fem molt els éssers humans és treballar. Si no gaudim amb la nostra feina és un desastre, però si la gaudim ens té molt absorbits i amb prou feines recordem la vida. Aquesta inèrcia de no recordar la vida continua més enllà de la feina i pot inundar completament els nostres dies. Doncs bé, m’adono que tot el temps en què no m’he recordat de la vida ha estat temps perdut. En canvi, tots els instants en què he connectat amb la vida han estat instants guanyats.

És a dir, imaginem que he fet una llarga jornada laboral i que de sobte surto al carrer, ha plogut i arriben fins a mi, transportades pel vent, les aromes d’un parc proper. En aquest moment m’aturo, tanco els ulls, inspiro i entro en contacte amb la vida. Aquest sol moment, aquests sols segons, són els que veritablement han comptat per a mi durant tot aquest dia, perquè són aquells en els quals he respirat i he sentit comunió. Els altres moments han estat només instants pràctics que m’han permès guanyar-me la vida… per a què?, per estar viu per a alguna cosa, ¿per a què? Per gaudir la vida!, i el gaudi de la vida és el gaudi de les conexions.

Último día 6

Gaudim de la vida quan entrem en contacte amb alguna cosa: la natura, altres persones, nosaltres mateixos. Tots els altres moments són moments pont. Tot moment que sigui eminentment “pràctic” i fins i tot “no pràctic” que no ens commoguiper dins té la característica de moment pont. És a dir, són moments que internament no signifiquen res per a nosaltres, i per tant són moments en última instància insignificants i així doncs desaprofitats. Per descomptat, tendim a viure creuant immensos ponts només per arribar a aquell petittros de terra que té un arbret que ens inspira, només per creuar immediatament un altre llarguíssim pont per arribar a un altre trosset de terra en el qual hi ha una persona a la qual mirem als ulls, per a immediatament recórrer un altre pont que sembla inacabable per assaborir al final, i durant un instant, la brisa del mar… Un altre llarguíssim pont ens porta a ajudar algú i sentir-nos bé en fer-ho… Etcètera.

Último día 7

En el darrer dia de la meva vida m’adono que tants moments insignificants (els “pràctics” i els desaprofitats d’altres maneres) m’han allunyat de la vida més del que hauria desitjat i avui, com que és el meu últim dia, em dedico particularment a valorar i agrair tots els moments que no han estat insignificants. I m’adono que, encara que hagin estat pocs, els moments significatius han donat sentit a la meva vida; de fet, un sol moment significatiu que visquem a fons pot donar sentit a tota una vida, perquè el seu significat i la seva repercussió és intemporal.

Així doncs, no em centro en els meus penediments ni en el que he fet o deixat de fer, sinó que em centro en meravellar-me per tota aquesta vida que ha compartit o hauria pogut compartir amb mi els seus instants màgics, i agraeixo la seva extraordinària presència. D’una manera natural, passo a beneir aquest món que m’ha permès dur a terme tantes connexions. Beneeixo les persones pel que són i signifiquen, el Sol, la Terra, els quatre elements i aquesta manifestació tan absolutament fantàstica que és la natura.

Último día 8

Em sento molt honrat d’haver conegut i experimentat tot això, i em pregunto quina forma o manifestació adoptaran totes aquestes persones i tots aquests elements quan em trobi amb ells en un altre pla, si és que això passa. De fet, em pregunto per què vaig encarnar, si la vida és sempre vida i deu existir en altres plans en què potser no està subjecta a la degradació ni a la mort. No és tot més senzill i menys dolorós així, sense degradació ni mort? Aleshores em pregunto: quin valor donaríem a la vida si estigués permanentment garantida? Si res ni ningú pogués ser mai ferit o pertorbat?.

Último día 9

M’adono que això, aquest estat d’eterna impertorbabilitat, té sentit un cop hem après a estimar. Quan arribem a estimar tan bé que res ni ningú ens molesti i puguem gaudir per sempre de la seva inefable presència, podrem adelitar-nos en un paradís sense fi. Mentrestant, no estem preparats per entendre el paradís, i per això estem aquí, a l’escola: essencialment, per aprendre a estimar. La fragilitat i la característica de l’encarnació física poden donar lloc a molt d’amor. De fet, aquesta fragilitat és la base de la compassió, el sentiment o actitud per excel·lència que pretenen desenvolupar els budistes i amb el qual esperen arribar a la més alta realització. Podem arribar a estimar-ho tot, fins i tot els nostres enemics, quan ens compadim de les persones i la resta d’éssersdavant la proximitat de la seva mort.

Último día 10

Quan estimem en aquest pla, ens trobem que de qualsevol manera és impossible arribar a la fusió plena amb el que estimem, a causa de les formes i els cossos. Això instal·la en nosaltres una tensió creativa semblant a quan estirem la goma del tirador (tiraxines). D’aquesta manera, quan canviem de pla sortirem disparats gràcies a aquesta tensió, cap a una fusió que llavors, més enllà de les formes, sí que serà possible. Això ho afirmo sense base científica ni tan sols experiencial. És tan sols el que em dicta l’ànima en aquest darrer dia, com a resum i colofó ​​abans que els ulls se’m tanquin.

© Francesc Prims Terradas

Leer este artículo en Castellano

bandera españa

Último-día-1

CONNECTA AMB LA CAJA DE PANDORA

Si vols rebre actualitzacions periòdiques de tot el que anem publicant, Subscriu-te al llistat de correu Aquí
  • Reds socials
  • Visita les nostres webs
  • Portals de Vídeo y Audio

Segueix-nos a  Facebook
www.facebook.com/pandoravideo ( Pàgina Oficial )
www.facebook.com/groups/lacajapandora/ ( Grup )

Segueix-nos a Google+
www.plus.google.com/+LacajadepandoraEu1

Segueix-nos a Twitter
www.twitter.com/cajapandora1

Visita y suscribeix-te la web de La Caja de Pandora
www.lacajadepandora.eu

Visita la web de videos de La Caja de Pandora
www.cajadepandora.tv

Visita y suscribeix-te al Periódico de La Caja de Pandora
www.pandoranews.eu

Suscribeix-te als canals de vídeo La Caja de Pandora:

www.youtube.com/lascajasdepandora ( Principal )

www.youtube.com/siyiyi ( Luís Palacios )
www.youtube.com/caixadepandoraTV ( Catalán )
www.youtube.com/PandorasTv ( Inglés )

Suscribeix-te al canal d’Audio de La Caja de Pandora:
www.ivoox.com/escuchar-caja-de-pandora-audios_nq_4454_1.html

Segueix-nos a Vimeo
www.vimeo.com/channels/lacajadepandora

Sol Ahimsa Colomgia 2018

About cajadepandora

Equipo de La Caja de Pandora

Check Also

Les “Meves” Emocions

Les meves emocions i els meus sentiments són meus, oi? Es conceben com la part …

Les persones no existeixen

Les reflexions d’aquest article no són per tenir-les presents tot el dia cada dia, perquè …

Un ingredient per a l’èxit

En aquests temps de mitificació de la idea d’èxit i assoliment, moltes vegades oblidem fer …

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.