Home 40 Publicacions en CATALÀ 40 Un Joc contra la Crisi

Un Joc contra la Crisi

Francament, no entenc com aquests estats que tenim vetllen tan poc pels seus ciutadans. Hi ha mesures com la Seguretat Social i coses per l’estil, però el fet que la supervivència d’algú treballador i apte depengui de si és capaç de trobar feina o no, o de comptar amb els recursos que li permetin establir-se pel seu compte, em sembla anguniosament innecessari. A veure: si el treball d’aquesta persona no és necessari, permetem-li que visqui dels excedents de la societat! Per exemple, hi ha excés de menjar als supermercats, que acaba a les escombraries pel sol fet que supera una data de caducitat orientativa. I quants altres productes hi ha a disposició del públic que no es venen? I quants pisos buits? Però som esclaus de l’intercanvi en diners, i si per qualsevol raó no s’està disposat a pagar diners a persones treballadores es prefereix no optar pels seus serveis. I es prefereix llençar els excedents en lloc de repartir-los entre les persones que els necessiten.

Leer este artículo en Castellano

bandera españa

2

Recordeu els excedents de contingent del Servei Militar? Els joves que “sobraven” es veien senzillament lliures de fer el servei. Però suposo que no per això deixarien de ser defensats en cas de guerra!

Traslladem això a l’àmbit laboral:

Excedent de contingent laboral? Que aquestes persones es vegin lliures de treballar. O que facin torns amb altres persones! Però que no deixin de ser “defensades” pel sistema, és a dir, que no els falti res del necessari.

En el seu dia vaig entrevistar la biòloga evolucionista Elisabet Sahtouris. Ella posa el funcionament del cos humà com a exemple de bon fer econòmic: el cos rep uns recursos i, amb ells, resulten nodrides totes i cadascuna de les parts del sistema. I més ens val que això segueixi sempre així!, perquè en el moment en què una part del cos deixa de rebre el necessari es crea un problema en aquesta part, que segons com acabarà tenint un efecte dòmino molt perjudicial per al conjunt de l’organisme.

3

Necessitem un sistema que vetlli per cadascú de nosaltres, des del meu punt de vista, però mentre la classe política segueixi alternant amb els grans interessos això no serà així. Als grans interessos els interessa obtenir uns beneficis suficients perquè uns pocs privilegiats visquin a la glòria; un cop complert aquest objectiu, la resta és irrellevant, o com a molt secundari.

Bé, però cadascú de nosaltres tenim la nostra dignitat i el nostre dret a viure. I si això no preocupa gaire el sistema, cadascú de nosaltres tenim dret que ens importi! I tenim dret a aprofitar els recursos del món amb aquesta finalitat.

Hi ha coses que es poden fer, mentre el sistema segueix a la seva. El que proposaré tot seguit no és el súmmum de l’originalitat; s’estan duent a terme iniciatives d’aquest estil (monedes locals, bancs de temps, etc.), però deixeu-me donar-li una mica la meva forma.

Posem per cas que es posen d’acord deu mil individus (els habitants d’un poble gran, un barri gran o una determinada àrea geogràfica). Aquests individus es posen d’acord a imprimir uns bitllets de joguina de certes característiques; alguna cosa així com els bitllets del Monopoly. En honor a aquest joc clàssic (encara que el que proposo més antimonopolístic no pot ser) podem anomenar poly a aquesta moneda de joguina. A més, aquesta denominació ens remet a les polis, les ciutats estat clàssiques, cosa que tampoc està malament, ja que al cap i a la fi es tracta de ser una mica més autàrquics.

Cadascun d’aquests deu mil individus aporta un euro. Amb els deu mil euros recaptats s’imprimeixen bitllets de tal manera que sigui possible donar deu mil polys a cada individu participant. Si estem a Europa, es decideix que un poly equival a un euro.

4

A les persones en atur o amb necessitat se’ls pot regalar aquesta quantitat de polys. Però també poden participar persones amb feina i solvents; en el cas d’aquestes últimes, els polys no se’ls regalen, sinó que se’ls donen a canvi d’euros. Així, aquest moviment recapta també euros, per al seu autososteniment i per repartir-los entre els més necessitats.

Sembla lògic que l’inici de la cadena sigui l’agricultura. Posem que sóc un conreador de productes orgànics que tinc dificultats per donar sortida als meus productes; però, de sobte, hi ha una massa social que està disposada a pagar-me en polys. Procuro vendre molt a canvi d’euros, per tantes coses per les quals cal pagar a la vida, però vaig acceptant també molts pagaments en polys.

5

Arribo al poble i vaig al barber. El barber participa en el joc dels polys, la qual cosa jo ja sabia perquè apareix la referència del seu negoci al web del joc. Li proposo pagar-li en polys i accepta. Ja té polys el barber per pagar el meu menjar produït orgànicament!

Hi ha diversos tipus de negocis que poden participar en això. Per exemple, botigues de roba. S’asseguren un ingrés en euros suficient per pagar els proveïdors, empleats i factures, però també permeten que hi hagi compradors que paguin en polys, amb els quals poden comprar menjar, anar a la perruqueria i unes quantes coses més. Fins i tot es pot proposar als empleats que cobrin part del seu sou en polys, per donar més sortida a aquesta moneda.

6

També poden sorgir negocis a l’empara d’això. Imaginem que estic a l’atur i que és difícil aconseguir certes coses al poble a canvi de polys: potser puc posar un negoci que els accepti, amb la qual cosa alhora faig un favor als altres aturats i a mi mateix.

Ara suposem que sóc el propietari d’un pis i el tinc llogat. Em trobo en la incòmoda situació d’haver de desnonar la família que hi viu perquè no pot pagar el lloguer. Però, de sobte, la família m’ofereix pagar-me el lloguer en polys. Potser jo no tinc un interès específic a cobrar el lloguer en polys, però sí que tinc certa consciència social, comprenc la necessitat d’aquestes persones i penso en què podria gastar aquests polys que rebré pel lloguer. Bé, potser l’import coincideix més o menys amb el que la meva família gasta en menjar. Llavors deixo d’anar al súper a comprar aliments processats i començo a comprar als productors orgànics i locals que m’accepten els polys, amb la qual cosa la meva família menja millor i a més estic fomentant el comerç local i la vida del municipi. Em sento socialment millor!

7

Potser en altres llocs han instal·lat el mecanisme dels polys i aquesta moneda de joguina em serveix, per exemple, per dinar al restaurant d’un poble allunyat que ha estat creat per una família a l’atur que accepta els polys en el seu negoci.

No crec que el sistema hagués d’inquietar-se gaire per un joc d’aquestes característiques, que el que faria sobretot seria alleujar l’angoixa de les persones que ho passen malament. De fet, seria molt difícil i de vegades impossible que la xarxa dels polys penetrés per sota de certs negocis locals de cara al públic. Molt difícilment, sinó impossiblement, es podria pagar en polys res que ofereixin les multinacionals ni l’Estat (cotxes, benzina, transport públic, etc.) ni res relatiu als productes de la indústria pesant (metalls i productes de mineria, per exemple). Si bé podrien donar-se episodis humanament agradables: imaginem que sóc al tren sense bitllet i sense diners i que el revisor està disposat a fer-me’n fora. No obstant això, li ofereixo uns polys a canvi que em deixi continuar el meu viatge. Extraoficialment, el revisor prefereix acceptar els meus polys en lloc de fer-me fora; per alguna cosa li serviran, la situació no fa mal a ningú i a mi em fa un favor.

I avui dia que hi ha tantes comercialitzadores d’energia elèctrica?; en teoria, alguna que hi ha més preocupada pels temes socials i ambientals podria acceptar que part del rebut de la llum fos pagat en polys.

Significa un joc així un trencament de la norma social? Jo crec que el món seguiria girant i el sistema sostenint-se; només passaria que hi hauria persones que haurien sortit de la desesperació i ara tindrien una oportunitat. Si bé l’Estat deixaria d’ingressar alguns impostos associats amb el curs del diner legal, quant ha d’invertir l’Estat en ajuts als necessitats i en seguretat ciutadana a causa de la delinqüència que té el seu origen en la necessitat? Quant ha d’invertir en presons, plets, etcètera? Els estats estalviarien i menys persones patirien. Si els estats assumeixen que no poden donar una sortida satisfactòria als seus aturats han d’admetre, i fomentar fins i tot!, mecanismes de compensació. És un deure humà i moral. Si no, han de proposar alguna cosa millor.

8

Per cert, el moviment basat en els polys requereix organització. Part d’aquesta organització pot incloure un bon web informatiu, gestió de nous participants que sol·licitin entrar rebent els seus polys i fins i tot un banc de polys que els presti sense interessos. Organitzar tot això requereix temps i despeses. Hem dit que els diners vindrien de les persones disposades a fomentar l’economia local i que haurien donat alguns euros a canvi de polys. D’altra banda, una font de “mà d’obra” gratuïta per a aquestes coses poden ser diversos tipus de voluntaris, i aquí cal referir-se especialment als jubilats; els jubilats encara joves que necessiten un nou estímul a les seves vides.

9

Entre molts, amb intel·ligència i consciència social no tenim per què acceptar que no es cobreixin les nostres necessitats. El camp de la imaginació està obert, i el món és aquí fora!, a punt per ser sembrat.

 ©Francesc Prims Terradas

Portada-articulo-UN-JUEGO-CONTRA-LA-CRISIS

CONNECTA AMB LA CAJA DE PANDORA

Si vols rebre actualitzacions periòdiques de tot el que anem publicant, Subscriu-te al llistat de correu Aquí
  • Reds socials
  • Visita les nostres webs
  • Portals de Vídeo y Audio

Segueix-nos a  Facebook
www.facebook.com/pandoravideo ( Pàgina Oficial )
www.facebook.com/groups/lacajapandora/ ( Grup )

Segueix-nos a Google+
www.plus.google.com/+LacajadepandoraEu1

Segueix-nos a Twitter
www.twitter.com/cajapandora1

Visita y suscribeix-te la web de La Caja de Pandora
www.lacajadepandora.eu

Visita la web de videos de La Caja de Pandora
www.cajadepandora.tv

Visita y suscribeix-te al Periódico de La Caja de Pandora
www.pandoranews.eu

Suscribeix-te als canals de vídeo La Caja de Pandora:

www.youtube.com/lascajasdepandora ( Principal )

www.youtube.com/siyiyi ( Luís Palacios )
www.youtube.com/caixadepandoraTV ( Catalán )
www.youtube.com/PandorasTv ( Inglés )

Suscribeix-te al canal d’Audio de La Caja de Pandora:
www.ivoox.com/escuchar-caja-de-pandora-audios_nq_4454_1.html

Segueix-nos a Vimeo
www.vimeo.com/channels/lacajadepandora

Sol Ahimsa Colomgia 2018

About cajadepandora

Equipo de La Caja de Pandora

Check Also

Les “Meves” Emocions

Les meves emocions i els meus sentiments són meus, oi? Es conceben com la part …

Les persones no existeixen

Les reflexions d’aquest article no són per tenir-les presents tot el dia cada dia, perquè …

Un ingredient per a l’èxit

En aquests temps de mitificació de la idea d’èxit i assoliment, moltes vegades oblidem fer …

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.