Home 40 Publicacions en CATALÀ 40 “JO” No Existeixo

“JO” No Existeixo

Fixem-nos amb quanta insistència i naturalitat ens referim a nosaltres mateixos com “jo”, i als altres com altres ens que són essencialment un “jo”.

“Jo” aquí, “jo” allà… Molt bé, però a què ens referim concretament quan parlem de “jo”?

Leer este artículo en Castellano

bandera españa

Yo 1

Potser és el nostre cos el que ens permet identificar-lo? Vegem-ho.

Què és allò amb què m’identifico del meu cos? Què és allò que conec i estimo amb tanta força que puc reconèixer no només com “meu”, sinó fins i tot com “jo”?

Yo 2Seran les meves mans? Bé, suposem que em són amputades. Deixo per això de sentir-me“jo”? No ho crec. Seguim doncs explorant. Els braços em són amputats, i segueixo sentint-me “jo”. A continuació els peus. I les cames. I les orelles. I em quedo sense ulls. I tot el meu pèl és rasurat. I segueixo sentint-me jo! Bé, potser és la pell allò amb què m’identifico. Però de sobte em cremo i “se m’ha cremat la pell”; no m’he cremat “jo”.

Doncs potser això que estimo tant i amb què m’identifico tant són els meus òrgans… Dubtós: no els he vist mai; sé que estan per aquí dins i que per la meva salut més em val que es conservin sans, però en realitat són els nostres grans desconeguts i és l’última cosa amb la qual identifiquem el nostre “jo”. Mai pensem en nosaltres mateixos i en els altres com en un conjunt d’òrgans errants, tot i que seria una aproximació bastant certa al que és la nostra existència física. Així que de sobte els meus òrgans van sent extrets uns, trasplantats altres… i segueixo sentint-me jo. Em quedo sense sang, em fan una transfusió completa… i segueixo sentint-me “jo”! Llavors vaig un pas més enllà i m’adono que quan dic “jo”m’assenyalo sempre al pit. Ja ho tinc! El meu “jo” ha de ser el cor! Però també me’l trasplanten, i el meu sentiment de “jo” segueix sent el mateix d’abans.

Yo 3

Bé, em queda el gran director, el cervell. Prenc totes les imatges possibles d’ell i l’estudio amb deteniment, i penso: “Això sóc jo? Ah …”. Primera notícia. Mai abans se m’hauria acudit identificar el meu“jo” amb aquesta massa tova plena de solcs! De sobte, faig un viatge astral i veig tot el meu cos des de fora, el cervell inclòs. Tampoc era el cervell!

Anem per la vida sentint-nos “jo”; mai ens veiem com un conjunt d’òrgans, o com un torrent sanguini en constant moviment, o com unes neurones que s’encenen i s’apaguen, ni com res del que constitueix la major part del que físicament som. Ens reconeixem com una forma i com una pell que envolta aquesta forma, més uns ulls, més el cabell si en tenim, però quin percentatge del nostre cos està constituït per la part més externa de l’epidermis, pels cabells i pel que podem veure dels ulls? Absolutament mínim! Ens enamorem, ens mirem al mirall i obtenim impressions dels altres a partir d’una impressió molt superficial, mai més ben dit, del que som i del que els altres són. Però el cas és que si anem més enllà i decidim anar per sota de la superfície, la troballa no és ni de bon tros gratificant: a més que els nostres cossos perden tota la seva elegància estètica, no trobem per sota de la nostra pell ni rastre de cap cosa reconeixible; no trobem res que justifiqui la inclinació, la benvolença o la malvolença que tenim enversnosaltres mateixos o envers les altres persones! Tan sols veiem un conjunt de peces i mecanismes!, completament meravellosos, això sí, però que no tenen res a veure amb cap tipus de “jo”.

Yo 4

Bé, doncs si aquest “jo” que tant defenso sempre, aquest “jo” que mai vol quedar malament ni fer el ridícul, que vol ser estimat, etc., no puc identificar-lo en realitat amb la totalitat del meu cos, he d’arribar a la conclusió que l’estic identificant amb l’exterior de l’exterior del meu cos, que és tan superficial que no és més que una il·lusió sobre el que aquest cos és i significa.

Ja que l’èxit que tenim a l’hora d’identificar el “jo” amb el cos arriba fins aquí, intentem ser una mica més abstractes per veure si podem identificar el “jo” amb algun element més intangible. Quin serà aquest element? Una emoció? L’alegria potser? Bé, doncs aleshores el meu “jo” hauria de desaparèixer quan deixo d’estar alegre. Tanmateix, roman! Serà que el meu “jo” té a veure amb un pensament? Amb quin? Els meus pensaments estan canviant contínuament, i no puc dir que en desaparèixer cap d’ells el meu“jo” deixi d’existir. Així doncs, per aquí tampoc puc identificar el meu“jo”.

Yo 5

Bé, em toca anar doncs més endins encara. Serà el meu “jo” el principi que em dóna vida, autoconscient de ser i estar? Puc percebre aquest principi vital, aquest observador, però si m’hi fixo bé és tan imparcial que ¡no existeix com a “jo”! En tot cas existeix com a observador de les meves sensacions i idees respecte al “jo”.

Que poca cosa queda, al final de la meva exploració, del meu benvolgut i estimat “jo”! En queda alguna cosa, però; una cosa que és el que més s’aproxima a un aglutinador del sentit del jo: el record. Els meus records. Per mitjà d’ells tinc una idea de “qui sóc” i de “qui són els altres”. El record em permet establir un sistema de referències continu al qual remeto tot el present. Gràcies al record reconec tot el que veig de manera instantània; sé que una taula és una taula i no alguna cosa misteriosa mai vista, per exemple.

Però el record ho és d’impressions superficials, complicades, això sí, per totes les reflexions que he anat duent a terme al llarg del temps, i per totes les emocions que he anat sentint. Aquestes reaccions meves a l’entorn configuren una cosa semblant a un “jo sóc així”, però en realitat és bastant vague aquest “així” que sóc jo, molt difícil de definir i identificar amb concreció. I configuren també alguna cosa semblant a “penso això i allò altre de mi mateix, dels altres, del món i de la vida”, però aquests pensaments van canviant en funció de les noves experiències, i en qualsevol cas cap d’aquests pensaments és, per si mateix, “jo”.

Yo 6

De manera que el que queda del meu benvolgut “jo” és un grapat de records esfilagarsats adquirits a partir d’impressions superficials de les persones i les coses… No és gaire cosa. No sembla que valgui la pena angoixar-se, enutjar-se, deprimir-se o fins i tot atacar per defensar un ens així. De fet, segurament ens angoixem, ens enfadem, ens deprimim i ataquem precisament perquè aquest “jo” nostre no està gens clar, de manera que sentim que necessitem fer alguna cosa contínuament (quedar bé, triomfar, estimar i ser estimats, etc.) per afirmar-lo, per sentir que hi és i així poder tenir… alguna cosa!, alguna cosa que puguem considerar veritablement “nostra”.

I aquest és el problema: no hi ha coses “nostres”. Començant pel nostre cos i possessions, que ens seran arrabassats amb la mort, i continuant per unes emocions i uns pensaments canviants. I el més estable que podem arribar a descobrir de nosaltres mateixos, aquest observador imparcial dotat de vida… és aquí però no és “nostre”; el concepte de propietat no fa per ell.

Yo 7

He dit que el “problema” és que no hi ha coses nostres, però és obvi que és un problema només des del punt de vista angoixat segons el qual hauríem de posseir alguna cosa, encara que només sigui a nosaltres mateixos. En realitat i per se, no és un problema en absolut que no hi hagi res “nostre”. Per què ho hauria de ser, si no tenim res, mai no hem tingut res (en aquest nivell de què parlo), i tot i així desenvolupem tota la nostra vida tan contents?

Bé, atès que el nostre “jo” és finalment irreconeixible, i per tant és també irreconeixible l’atenallador sentiment de“meu”, podem alliberar-nos de sobte i d’una revolada de tota la càrrega d’angoixa associada al sosteniment d’aquesta il·lusió, la il·lusió del “jo”.

De sobte puc veure que no sóc “jo” qui camina, menja, etc., sinó que hi ha un cos que és el que ho està fent, mentre que jo sóc el testimoni temporal, l’encarregat temporal de certes actuacions en relació amb aquest cos. Només sóc l’encarregat d’una mínima part d’aquestes actuacions, ja que hi ha molts òrgans i bilions de cèl·lules en mi que s’espavilen per funcionar sense que jo hagi de pensar-hi ni un sol moment. Així doncs, sóc una presència fugaçment ubicada en un cos fugaç. I de sobte no sóc “jo” qui menjo, sinó que el testimoni que està en el meu cos testifica l’acte de menjar. I no sóc “jo” qui camino, sinó que el testimoni que està en el meu cos testifica l’acte de caminar. Etcètera.

Si de sobte eradiques el jo de totes les percepcions del teu cos i en relació amb el teu cos, i l’eradiques també de tots els pensaments i emocions fugaços que experimentes, arribes sense necessitat de res més a l’observador que és tan intensament buscat per mitjà de tot tipus de pràctiques meditatives.

Si m’assec a meditar per buscar el meu observador però m’estic sentint “jo”, si estic creient que el meu cos ofereix la imatge fidel de qui sóc i si estic aferrat a qualsevol pensament o emoció, és a dir, si sóc “algú” que s’asseu a meditar però segueixo permetent que totes les meves percepcions superficials em condicionin, meditaré ben poc i serà estrany que aconsegueixi descobrir aquest observador etern. Serà millor que canviï el meu punt de vista!; en fer-ho, de sobte el meu intent es converteix en èxit.

© Francesc Prims Terradas

Leer este artículo en Castellano

bandera españa

CONNECTA AMB LA CAJA DE PANDORA

Si vols rebre actualitzacions periòdiques de tot el que anem publicant, Subscriu-te al llistat de correu Aquí
  • Reds socials
  • Visita les nostres webs
  • Portals de Vídeo y Audio

Segueix-nos a  Facebook
www.facebook.com/pandoravideo ( Pàgina Oficial )
www.facebook.com/groups/lacajapandora/ ( Grup )

Segueix-nos a Google+
www.plus.google.com/+LacajadepandoraEu1

Segueix-nos a Twitter
www.twitter.com/cajapandora1

Visita y suscribeix-te la web de La Caja de Pandora
www.lacajadepandora.eu

Visita la web de videos de La Caja de Pandora
www.cajadepandora.tv

Visita y suscribeix-te al Periódico de La Caja de Pandora
www.pandoranews.eu

Suscribeix-te als canals de vídeo La Caja de Pandora:

www.youtube.com/lascajasdepandora ( Principal )

www.youtube.com/siyiyi ( Luís Palacios )
www.youtube.com/caixadepandoraTV ( Catalán )
www.youtube.com/PandorasTv ( Inglés )

Suscribeix-te al canal d’Audio de La Caja de Pandora:
www.ivoox.com/escuchar-caja-de-pandora-audios_nq_4454_1.html

Segueix-nos a Vimeo
www.vimeo.com/channels/lacajadepandora

Sol Ahimsa Colomgia 2018

About cajadepandora

Equipo de La Caja de Pandora

Check Also

Les “Meves” Emocions

Les meves emocions i els meus sentiments són meus, oi? Es conceben com la part …

Les persones no existeixen

Les reflexions d’aquest article no són per tenir-les presents tot el dia cada dia, perquè …

Un ingredient per a l’èxit

En aquests temps de mitificació de la idea d’èxit i assoliment, moltes vegades oblidem fer …

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.